Com qui no vol la cosa estem sobrepassant el mig mes d’octubre,
això vol dir que per programació de caminades ja he d’anar preparant les de
novembre, i que no pari, la qual cosa vol dir que anem passant dies, que anem
fent salut gràcies a les caminades i que hi ha ganes de què així segueixi.
Avui dimecres hem anat al barri del Xup, encara que he de dir
que l’hem dut a terme d’una manera atípica per l’afectació de les darreres
pluges que hem sofert i que ens ha obligat a variar els itineraris de costum,
ja que ha deteriorat alguns camins, o no estan en les millors condicions per
poder transitar (no dubto que ja us ho imagineu). Això tampoc ens priva de
poder fer el que ens agrada, sobretot els dies que ja estan programats, que és
el fet de caminar.
Com he comentat hem anat al barri del Xup de la manera que intentaré
desglossar: Del Cap hem anat a les Escodines per poder transitar pel passeig
del riu i atansar-nos a la zona esportiva del Congost. Seguim amunt i a on ens
ho permet travessem la via del tren de la Renfe, per seguir per l’asfaltat del
camí agrícola que va al Bosc de Suanya amunt. Anem a la Casa dels Pardals que
passem de llarg i així seguim fins que arribem a la cruïlla que hi ha el senyal
que ens dóna informació per anar al barri que el dia d’avui és el nostre
objectiu. Anem per l’esquerra tal com ens ho marca, seguim per pista asfaltada,
però de seguida podem observar que transitem per la llera de la riera de
Rajadell, aquesta ens acompanya fins al lloc que hem escollit. Descansem com
generalment fem i recuperem forces. La tornada la fem travessant la carretera d’Igualada,
pel lloc a on hi ha una cavallerissa davant dels habitatges i ens mena a un
caminet que ens fa sortir a la pista que ve del Mas dels Corrons, que la seguim
per anar fins a la Torre de Santa Caterina. Arribem a l’encreuament per anar o
bé a la carretera d’Igualada, a la Torre com he comentat, o per la dreta anar a
Can Poc Oli. Nosaltres per la dreta, anirem via a Can Poc Oli, passem per un mirador, hi ha qui diu que és l’autèntic
Mirador del Cardener, jo ho deixo a l’elecció de cadascú (la vista de veritat
que és preciosa), i pocs metres més avall trobem el trencant que baixa al barri
de la Guia, que és el que fem, ja ens trobem sobre l’estació de trens de
Manresa (Renfe), anem seguint la pista per anar a l’altre costat pel pont vell
del riu Cardener, per la Cova sortim al barri de Santa Clara, i agafem pel
carrer Caputxins (la clínica), adreçar-nos al Centre Flors Cirera al Passatge
de Puig, veiem el baixador dels trens dels Catalans, c/ Viladordis, i seguint
recta per l’av. Francesc Macià, travessant la carretera del Pont de Vilomara,
arribem al Cap, el nostre lloc de referència. Trepitgem el nostra barri de La
Sagrada Família. El que he comentat amb aquestes ratlles, ho podeu constatar pel
trac que tinc el costum de deixar-hi per si us cal més informació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada