Avui divendres dia 28, set components del grup de Senderistes
hem compartit caminada anant a Can Roviralta, aquesta masia la trobem anant per
Viladordis al Pont de Vilomara.
Nosaltres amb els cotxes hem anat al barri de Viladordis, i ens
hem dirigit per la pista ampla de Sant Benet, fins als Tres Salts, hem seguit
la pista que ens porta a les Tines de Les Solanes, i aquí ja hem agafat el
corriol que ens mena a Can Roviralta, també ens dóna l’opció d’anar a la Urbanització
del River Parc, però no és el cas. En arribar al tancat pel bestiar (vaques),
entrem amb terrenys del mas esmentat, seguim sempre recta i arribem al nostre
objectiu, podem passar per la font, o directament al mas. Com es pot comprendre i fem una parada, però pel
fet que anem bé de temps, decidim anar a l’ermita de Sant Romà, que ens queda
molt propera. Així que continuem per la pista ampla i sense deixar-la, al cap d’un
quilòmetre, més o menys, trobem un trencant a la nostra esquerre amb un senyal
que indica per anar a Sant Romà, ens hi
arribem i aprofitem per esmorzar. Un volt hem acabat, emprenem la caminada de
nou, refem el camí per tornar a la pista ampla que sense deixar-la ens porta al
Pont de Vilomara, entrem pel polígon industrial, per la dreta agafem un camí
que ens porta a la llera del riu Llobregat, que passem per sota el pont per
atansar-nos a l’entrada de la població per la part vella, anirem veient el pont
i el cingla de la Punta de la Sabata a més d’anar acompanyats pel canal que
porta l’aigua fins a la fàbrica del poble. Per la dreta enfilem el pont vell i
pel raval dels Manresans ens dirigim per un corriol que trobem i està
senyalitzat per anar al Pont de Les Arnaules. Quan arribem al pla hi ha una
fita que ens informa del cingla com de la Punta de Sabata, que hi anem a
treure-hi el cap, hi ha una vista magnífica. Tornem enrere per anar a veure el famós
pont de Les Arnaules, pel corriol que ens queda davant mateix l’agafem per
arribar a la pista ampla que hem deixat, ara doncs per l’esquerre fem la pujada
(un xic forta, encara que curta), i al segon trencant a la dreta l’agafem per
anar a veure l’altre tram del cingle de La Punta de Sabata, que també ens
ofereix una vista impactant, fins al punt que et recorda des de l’altre vessant
la caminada que hem anat fent durant el matí. Refem el camí per acabar de pujar
la pista ampla que ens queden pocs metres, ara ja per arribar al pont que per
sota i passa l’autopista C-16, anem per la pista de la dreta a sortir a la
carretera vella del Pont de Vilomara que travessem per anar via a la Masia de
Les Mercetes, passem de llarg i estem a l’ermita de La Salut, seguim per l’asfaltat
i arribar a on hem deixat els cotxes el matí. Hem fet 14,50 quilòmetres, si
voleu un xic intensos però en general, una caminada fabulosa pel seu entorn i
les vistes, a part del riu, la fauna, i el més valuós si m’ho permeteu, la
compartició amb els companys de caminada, perquè en gaudim plenament de
qualsevol detall que ens crida l’atenció, amb els comentaris, i divergències que
com és evident hi ha d’haver en qualsevol grup, i així arribar al consens del
tema que pertoca si es dóna el cas.
En definitiva que hem gaudit de l’últim divendres del mes de
setembre, amb molta satisfacció com és habitual en el nostre grup dels
Senderistes, per tant la propera caminada ja serà el mes d’octubre.
Una vegada més us dono les gràcies seguidors, pel temps que
dispenseu en visitar el meu bloc. Crec que ja ho he dit alguna vegada, però si
us puc servir amb alguna cosa, resto a la disposició del qui ho necessiti.
