Hem fet la cloenda
de caminades del mes de febrer el grup anomenat “Walk Friday”, com ja va sent
habitual últimament repartits en dos, d’aquesta manera, cada grup gaudir d’allò
que més els hi sigui del seu interès, tot i que també hi ha la influència de
factors com poden ser el temps que hom pot dedicar a les caminades, o les qualitats
físiques que l’orografia del terreny del o dels objectius els quals hi hagi
previsió d’anar a visitar.
Dit això, començo
per la caminada curta i de proximitat, que ha consistit a anar a gaudir de l’entorn
de la Serralada de Montlleó.
Hem sortit de
Manresa sis membres per anar a l’Oller del Mas, agafar la pista que mena a Montserrat,
i d’aquesta manera entre vinyes, oliveres i sembrats, fent les pistes i
corriols que formen part de l’itinerari també del camí Ignasià, hem fet cap a
la cruïlla que mena per la dreta a la riera de Sant Salvador i per l’esquerra a
la riera de Rajadell, és a dir aquesta serralada diguem que parteix en dos el
territori, com si es tractés d’una frontera. Nosaltres però hem continuat recta
per al cap de pocs metres, poder gaudir a la nostra esquerra d’una bassa que
els senglars coneixen molt bé, ho constatareu amb les fotografies que s’ha fet.
També hi ha, una tina dobla que no se’n veuen massa freqüentment. Aquest és un
lloc si m’ho permeteu, que és de privilegi, el seu entorn és preciós per la
vegetació, per la bassa, la tina, la vista que s’hi pot gaudir del massís de
Montserrat ec. Un volt hem fet la parada amb els comentaris de torn, hem seguit
la caminada pista amunt, fins a trobar l’encreuament, que agafem per la dreta i
de seguida ja es transforma en corriol, sense deixar-lo ens permet arribar al
segon objectiu, una altra tina. Aquesta està ubicada just a dalt de la carena,
s’ha d’estar alerta que per la vegetació no ens la passem de llarg. Anem a
veure-la conjuntament amb la barraca que hi ha a sota encara força ben conservada amb l’abeurador de l’animal, i
altres senyals de la vida que els
nostres avantpassats hi ha deixat ben palesos, decidim de fer-hi un descans i
per tant amb un dia radiant de primavera amb un sol espatarrant hem fet l’esmorzar.
Abans d’emprendre la caminada ens atansem a la carena a on hem fet unes
fotografies de record i gaudit novament del que la naturalesa ens ofereix a més
de la vista impressionant que podreu veure en les fotografies. És com un
mirador excel·lent, des del qual es pot contemplar part del vessant nord i una
vista majestuosa de Manresa encapçalada per la Seu.
Ara sí que tot el
que hem pujat ho hem de baixar, ho fem per una pista ampla que ens fa arribar
al barri conegut dels Comtals. Trobem un plafó que informa de la serralada i
ofereix opcions de caminades per l’entorn el qual ens movem (és totalment nou),
temps enrere no hi era. Per la nostra esquerra ens dirigim a sortir a l’edifici
d’una antiga discoteca coneguda com el Pont Aeri, per travessar pel pont la riera
de Rajadell, estem caminant per la carretera vella de Barcelona, per anar a can
Poc Oli, que agafem la pista de terra que ens porta a dalt el barri de Cal
Teleca, això és per la zona de la Torre de Santa Caterina, sense arribar-hi,
agafem el primer camí que ens permet fer la baixada a l’estació de trens de la
Renfe, i per la passera del riu Llobregat anem al pont vell, per seguir en
direcció a la Via de Sant Ignasi, i finalment arribar de nou al parterre de la
Taverna d’en Mallol que ha estat el punt a on hem iniciat aquesta caminada.
També hi deixo un
enllaç de la revista del Pou de la Gallina amb data 14/02/2014, en el qual hi
ha un article que parla d’aquesta serra, que el va fer l’Ignasi Cebrian: Natura Urbana
 |
| LA TINA DEL SENGLAR |
 |
| INTERIOR DE LA TINA |
 |
| UNA VISTA ESPECTACULAR |
 |
| FOTOGRAFIA PEL RECORD |
 |
| UNA ALTRA PERSPECTIVA |
 |
| LA BASSA AMB ELS PINS BEN ESMOLATS PEL SENGLAR |
 |
| LA TINA DE LA CARENA |
 |
| LA TINA A DALT I LA BARRACA ABAIX |
 |
| EL JUAN I LA MARI CARMEN A PUNT PER ESMORZAR |
 |
| L'ANTOLIN EN PRIMER TERME I EL JOSEP RUBIRALTA AL FONS |
 |
| UNA ALTRA PERSPECTIVA DE LA TINA I LA BARRACA |
 |
| L'ENTRADA MOLT TAPADA PER LA VEGETACIÓ |
 |
| INTERIOR DE LA BARRACA |
 |
| EL SOSTRE BEN FUMAT DEL FOC QUE HI HA CREMAT |
 |
| TANT POT SER L'ABEURADOR COM LA MENJADORA DE L'ANIMAL |
 |
| LES PARETS FORÇA VERDOSES PER LA HUMITAT |
 |
| DAVANT DE LES PLANTES BEN FLORIDES COM SI FOS PRIMAVERA |
 |
| NO S'HI VEIA GENS AL TIRAR LA FOTOGRAFIA PERÒ LA VISTA ÉS FANTÀSTICA |
 |
| EL JUAN, LA MARI, EL JOSEP I EL JAUME |
 |
| EN AQUESTA HI SÓC JO - UN BALCÓ NATURAL PRECIÓS |
 |
EL PLAFÓ INFORMATIU QUE HEM TROBAT - TEMPS ENRERE NO HI ERA
Per altra banda els companys que han anat a la
Segarra a visitar els Castells de Sió i altres elements naturals que per aquell
entorn han gaudit, tan sols comentar que han fet una caminada de vint-i-un
quilòmetres llargs, m’han arribat setanta-set fotografies, que la veritat no sé
quines posar perquè totes em semblen interessants i molt boniques, evidentment que
tot el que han gaudit, estic segur que no hi ha paraules que ho puguin definir,
per tant he decidit, posar la traça de Wikiloc per deixar constància de la seva
caminada en la que si seguiu l’enllaç va acompanyada de les fotografies que en
els Waypoint que ha posat el company Joan Canyadell, les podreu veure: Les Pallargues els castells de Sió.......
El Joan és el que
generalment organitza aquestes sortides més excepcionals, encara que sigui amb
la connivència d’altres, aprofito també per afegir uns enllaços de la Mercè
Soldevila que sempre tant eficientment ens assessora sigui amb la flora, o la
fauna. Tots li que reconeixem la seva vàlua per la rapidesa que ens esbrina els
dubtes que podem tenir o ens dona la informació que molts de nosaltres ignorem.
Com sempre moltes
felicitats a tots, i que en siguin moltes més.
SALUT I CAMINADES!
Aquestes han estat les persones que han compartit la caminada
|
