La vida és un repte. Viu, sent, estima, riu, plora, juga, guanya, perd, ensopega,

però sempre, sempre...aixecat i continua!

EL TEMPS

El tiempo - Tutiempo.net

divendres, 28 de febrer de 2020

Serra de Montlleó



Hem fet la cloenda de caminades del mes de febrer el grup anomenat “Walk Friday”, com ja va sent habitual últimament repartits en dos, d’aquesta manera, cada grup gaudir d’allò que més els hi sigui del seu interès, tot i que també hi ha la influència de factors com poden ser el temps que hom pot dedicar a les caminades, o les qualitats físiques que l’orografia del terreny del o dels objectius els quals hi hagi previsió d’anar a visitar.
Dit això, començo per la caminada curta i de proximitat, que ha consistit a anar a gaudir de l’entorn de la Serralada de Montlleó.
Hem sortit de Manresa sis membres per anar a l’Oller del Mas, agafar la pista que mena a Montserrat, i d’aquesta manera entre vinyes, oliveres i sembrats, fent les pistes i corriols que formen part de l’itinerari també del camí Ignasià, hem fet cap a la cruïlla que mena per la dreta a la riera de Sant Salvador i per l’esquerra a la riera de Rajadell, és a dir aquesta serralada diguem que parteix en dos el territori, com si es tractés d’una frontera. Nosaltres però hem continuat recta per al cap de pocs metres, poder gaudir a la nostra esquerra d’una bassa que els senglars coneixen molt bé, ho constatareu amb les fotografies que s’ha fet. També hi ha, una tina dobla que no se’n veuen massa freqüentment. Aquest és un lloc si m’ho permeteu, que és de privilegi, el seu entorn és preciós per la vegetació, per la bassa, la tina, la vista que s’hi pot gaudir del massís de Montserrat ec. Un volt hem fet la parada amb els comentaris de torn, hem seguit la caminada pista amunt, fins a trobar l’encreuament, que agafem per la dreta i de seguida ja es transforma en corriol, sense deixar-lo ens permet arribar al segon objectiu, una altra tina. Aquesta està ubicada just a dalt de la carena, s’ha d’estar alerta que per la vegetació no ens la passem de llarg. Anem a veure-la conjuntament amb la barraca que hi ha a sota encara força ben  conservada amb l’abeurador de l’animal, i altres senyals  de la vida que els nostres avantpassats hi ha deixat ben palesos, decidim de fer-hi un descans i per tant amb un dia radiant de primavera amb un sol espatarrant hem fet l’esmorzar. Abans d’emprendre la caminada ens atansem a la carena a on hem fet unes fotografies de record i gaudit novament del que la naturalesa ens ofereix a més de la vista impressionant que podreu veure en les fotografies. És com un mirador excel·lent, des del qual es pot contemplar part del vessant nord i una vista majestuosa de Manresa encapçalada per la Seu.
Ara sí que tot el que hem pujat ho hem de baixar, ho fem per una pista ampla que ens fa arribar al barri conegut dels Comtals. Trobem un plafó que informa de la serralada i ofereix opcions de caminades per l’entorn el qual ens movem (és totalment nou), temps enrere no hi era. Per la nostra esquerra ens dirigim a sortir a l’edifici d’una antiga discoteca coneguda com el Pont Aeri, per travessar pel pont la riera de Rajadell, estem caminant per la carretera vella de Barcelona, per anar a can Poc Oli, que agafem la pista de terra que ens porta a dalt el barri de Cal Teleca, això és per la zona de la Torre de Santa Caterina, sense arribar-hi, agafem el primer camí que ens permet fer la baixada a l’estació de trens de la Renfe, i per la passera del riu Llobregat anem al pont vell, per seguir en direcció a la Via de Sant Ignasi, i finalment arribar de nou al parterre de la Taverna d’en Mallol que ha estat el punt a on hem iniciat aquesta caminada.
Si us desperta interès podeu seguir l’enllaç que hi deixo i la fareu tal  com l’hem dut a terme avui: De Manresa a la Serra de Montlleó
També hi deixo un enllaç de la revista del Pou de la Gallina amb data 14/02/2014, en el qual hi ha un article que parla d’aquesta serra, que el va fer l’Ignasi Cebrian: Natura Urbana
LA TINA DEL SENGLAR

INTERIOR DE LA TINA

UNA VISTA ESPECTACULAR

FOTOGRAFIA PEL RECORD

UNA ALTRA PERSPECTIVA

LA BASSA AMB ELS PINS BEN ESMOLATS PEL SENGLAR

LA TINA DE LA CARENA

LA TINA A DALT I LA BARRACA ABAIX

EL JUAN I LA MARI CARMEN  A PUNT PER ESMORZAR

L'ANTOLIN EN PRIMER TERME I EL JOSEP RUBIRALTA AL FONS

UNA ALTRA PERSPECTIVA DE LA TINA I LA BARRACA

L'ENTRADA MOLT TAPADA PER LA VEGETACIÓ

INTERIOR DE LA BARRACA

EL SOSTRE BEN FUMAT DEL FOC QUE HI HA CREMAT

TANT POT SER L'ABEURADOR COM LA MENJADORA DE L'ANIMAL

LES PARETS FORÇA VERDOSES PER LA HUMITAT

DAVANT  DE LES PLANTES BEN FLORIDES COM SI FOS PRIMAVERA

NO S'HI VEIA GENS AL TIRAR LA FOTOGRAFIA PERÒ LA VISTA ÉS FANTÀSTICA

EL JUAN, LA MARI, EL JOSEP I EL JAUME

EN AQUESTA HI SÓC JO - UN BALCÓ NATURAL PRECIÓS

EL PLAFÓ INFORMATIU  QUE HEM TROBAT - TEMPS ENRERE NO HI ERA
Per altra banda els companys que han anat a la Segarra a visitar els Castells de Sió i altres elements naturals que per aquell entorn han gaudit, tan sols comentar que han fet una caminada de vint-i-un quilòmetres llargs, m’han arribat setanta-set fotografies, que la veritat no sé quines posar perquè totes em semblen interessants i molt boniques, evidentment que tot el que han gaudit, estic segur que no hi ha paraules que ho puguin definir, per tant he decidit, posar la traça de Wikiloc per deixar constància de la seva caminada en la que si seguiu l’enllaç va acompanyada de les fotografies que en els Waypoint que ha posat el company Joan Canyadell, les podreu veure: Les Pallargues els castells de Sió.......

El Joan és el que generalment organitza aquestes sortides més excepcionals, encara que sigui amb la connivència d’altres, aprofito també per afegir uns enllaços de la Mercè Soldevila que sempre tant eficientment ens assessora sigui amb la flora, o la fauna. Tots li que reconeixem la seva vàlua per la rapidesa que ens esbrina els dubtes que podem tenir o ens dona la informació que molts de nosaltres ignorem.
La planta que han escollit són les flors de l'Om: Ulmus Minor-Om 
Per el tema de la fauna aquest ocell tan singular:El Milà Reial
Com sempre moltes felicitats a tots, i que en siguin moltes més.
SALUT I CAMINADES!
Aquestes han estat les persones que han compartit la caminada





dijous, 27 de febrer de 2020

El Mas de Santa Marta




El febrer va arribant al final, pel que fa a les caminades saludables ahir dimecres vàrem fer la que generalment està programada com la més llarga que acostumem a dur a terme l’últim dimecres de cada mes aquesta vegada hem anat a fer una visita a la masia de Santa Marta, o coneguda també com a can Canals vell, que està ubicada dintre el terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada, al peu del Collbaix. Si desitgeu saber-ne més detalls, podeu seguir aquest l’enllaç: Mas Can Canals vell
A dos quarts en punt de nou ens posem en marxa per gaudir de la caminada que ho hem fet anant a la zona del Congost, a on hem agafat el camí de Rajadell per anar fins al pont que per sota i passa l’eix transversal c/25, i així poder anar a la zona de la falda del Collbaix. Hem passat per davant del berenador, pista asfaltada i al final d’aquesta sense desviar-nos enllacem amb la pista de terra, al cap d’uns tres-cents metres veiem una fita a la dreta que indica un itinerari en memòria de Florenci Codina. Sembla ser una persona molt estimada del poble de Sant Joan i que li van dedicar com ja he dit un itinerari que podeu consultar a la imatge de sota
PART DE LA CAMINADA QUE HEM DUT  A TERME

Fem una baixada entre el bosc molt maca i ben aviat enllacem amb una altra pista que ve de Sant Joan, anem per l’esquerre i podem veure la masia que hem escollit com a objectiu per la caminada.
Un volt hem descansat una mica i hem recuperat les forces per seguir l’itinerari previst, emprenem aquesta, seguin la baixada però al primer trencant a la dreta que l’agafem, ens va fent pujar a dalt a una pista que mena per una banda a Sant Joan, i l’altre a la muntanya del Collbaix. Ara toca anar via a Sant Joan que ho farem per la carena i gaudirem d’unes vistes precioses de tot l’entorn, ens farà entrar pel mas de Vilatorrada, que dóna el nom al poble i pels carrers del mateix anirem fins a poder travessar pel pont vell el riu Llobregat i d’aquesta manera anar a la zona coneguda com el Poal, que ens permet arribar a Manresa per la zona universitària, per seguir fins al passeig i atansar-nos al Cap del barri de la Sagrada Família, del que ja ha estat el punt d’inici de la caminada saludable del dia.
Si la desitgeu fer com nosaltres podeu seguir aquest enllaç: Manresa- Santa Marta Cap
Fareu uns quasi setze quilòmetres, amb alguna pujada suau, i sense cap mena de dificultat gaudireu dels boscos, corriols i pistes molt amables, també d’unes vistes panoràmiques precioses si el dia acompanya, és clar! Tot plegat amb un temps aproximat tres hores i mitja, pel que comporta fer una matinal molt agradable, distesa, em contacta amb la natura tan diversa que l’envolta i sortosament la tenim a tocar de casa sense desplaçaments ni complicacions.
Esperant que sigui del vostre grat com vaig fent acabo el comentari amb unes fotografies perquè en tingueu una constància del que he esmentat.
TRAVESSANT L'EIX TRANSVERSAL C/25...

... AMB EL NUC LA MASCOTA PARTICIPANT A LA CAMINADA

PER CAMINS MOLT AGRADABLES AMB BOSC, BARRAQUES, EC.

EL BERENADOR

EL COLLBAIX A LA VISTA INCOMMENSURABLE

LA BARRACA I ELS SEMBRATS PRECIOSOS

CADA VEGADA ESTEM MÉS A PROP UN REGAL PER LA VISTA

SEGUIM AMB L'ENTORN DE LA CAMINADA FANTÀSTIC!

QUARANTA-CINC PERSONES L'HEM COMPARTIT

ARRIBADA A SANTA MARTA

UNA MASÍA MOLT GRAN I  MOLT MACA

HEM ENTRAT PER UNA BANDA I SORTIT PER L'ALTRA

UNA DE LES DIVERSES ENTRADES A  L'INTERIOR DEL MAS

EN EL SEU ENTORN AMABLE FEM EL DESCANS...

I RECUPEREM LES FORCES

UNA VISTA MÉS GENERAL

ALGUNES PERSONES NO SEUEN PER  ANAR VISITANT L'ENTORN

SANTA MARTA DES D'UNA ALTRA PERSPECTIVA

LA FOTOGRAFIA DE RECORD

DE MÉS A PROP QUE ES VEGIN LES CARES

UNA MÉS PER GUARDAR A L'ÀLBUM

TORNEM A ESTAR EN MARXA

CAN CANALS VELL QUEDA ENRERE

PARADA  DE RE AGRUPAMENT

EL CARLES,LA MARI I EL  MATEO EN PRIMER PLA

UNA CAMINADA PER REPETIR...

... JA  CONSTATEU TOT L'ENTORN I ELS CAMINS TAN AMABLES

QUASI ARRIBEM AL POBLE DE SANT JOAN

AMB AQUESTA  DE FINAL DE CAMINADA ACABO L'ENTRADA D'AVUI

GRÀCIES JOSEP PER LES FOTOGRAFIES QUE ENS FAS DE RECORD. SENSE LA TEVA IMPLICACIÓ NO LES PODRÍEM GAUDIR