Aquesta entrada és totalment excepcional
i que la veritat desitjaria no haver de fer, però la realitat de la vida ens
obliga a afrontar els dies, que òbviament desitgem que siguin sempre bons, encara
que no ho són sempre perquè malauradament tota persona porta escrita, penso jo’
el seu destí o final com us sembli millor. En el cas que ens ocupa avui fa vuit
dies que el company, amic i impulsor de les caminades saludables que des del
Cap i l’Associació de veïns del barri de la Sagrada Família, duem a terme habitualment
fa catorze anys, com deia, l’amic Ramon Guerrero Comas, ha fet el traspàs.
Després d’haver sofert un ictus el mes de desembre, i del que s’estava
recuperant meravellosament bé, amb una voluntat de superació en tots els àmbits
de la vida com era el seu tarannà, el final del camí l’hi ha arribat
sobtadament. Que descansi en pau.
Com podreu entendre la meva amistat amb
ell era molt forta, no tan sols ens coneixíem de les caminades, la meva amistat
amb ell ja la compartíem en la vida laboral, perquè durant uns anys treballàvem
a la mateixa empresa, i a més a més no era una relació de companys, puix que
també diguem que era el meu ajudant durant moltes hores del torn de la feina
per diferents motius. En definitiva que la nostra relació ve de més de trenta
anys enrere, i per això ja us podeu imaginar que com tota persona hem compartit
moments dolços i altres de no tant, però
al cap i la fi, tot plegat és el que forja una bona amistat que ens ha unit
molt temps. El Ramon, el qui l’ha tractat, ja sap que era una bona persona, tota
bonhomia, amb un caràcter alegre, sociable, afectuós, i tots els adjectiu bons
que vulgueu, perquè la seva paciència induïa a deixar en segon terme algun
defecte que com tota persona humana podem tenir, però, com és evident sense cap
mena de rellevància, ja que tot el positiu imperava en el seu dia a dia.
He tardat uns dies a fer aquest petit
reconeixement al meu amic, per dues raons. La primera perquè soc humà i m’ha
deixat molt tocat, ja en sabeu els motius, i la segona perquè ni tan sols el
vaig poder acomiadar, pel fet que l’últim dia que vaig estar amb ell va ser el
dia u de maig a la tarda a la residència, en la que vàrem fer unes partides al
dominó, que l’hi agradava de jugar, i el dijous em va sortir la Covid, per la
qual cosa obligatòriament i per respecte a les persones del meu entorn vaig
haver de confinar-me i em va privar de com he dit, acompanyar-lo en l’últim
viatge, el meu pensament mai ha deixat d’estar amb ell i amb la seva muller la
Raimunda, amb la que també m’uneix una gran amistat.
No m’allargo més amb anècdotes, el que
vull és deixar constància del reconeixement que es mereixia, que vàrem estar a
punt de fer perquè ho preparàvem per a l’aniversari dels noranta-cinc anys que
va complir el mes de gener, però l’incident de l’ictus ho va posposar, i per
tant, no l’hi hem pogut fer en vida. El grup de caminadors, l’hi agraïm el que
ens ha ensenyat, el llegat que ens ha deixat durant els anys que ell ha estat
al capdavant, amb el seu pas pel nivell de les caminades llargues, més endavant
les mitjanes i finalment amb les caminades curtes. Amb els centenars de
persones que han passat durant els catorze anys de caminades, i en els
diferents nivells, ja us podeu imaginar que la seva relació social ha estat
immensa, el seu record sempre restarà amb nosaltres, les persones que compartim
caminades, les que les han compartit, i que per raons diverses ara no poden, i,
per les que ens precediran, perquè per alguna cosa n’ha estat uns dels
impulsors de posar en marxa l’hàbit saludable del fet de caminar, de compartir-ho
amb la natura, i gaudir-la com ens ha ensenyat, amb respecte i admiració, sempre
quedarà escrit a la història i amb ella el seu record ben present.
Acabo amb un petit recull de fotografies de diferents
anys de les caminades:
|
LES BRUCARDES - ERMITA DE SANT SEBASTIÀ - ANY 2012 |
|
L'OLLER DEL MAS - ANY 2013 |
|
LA FONT DEL MARC AMB EL LLUÍS JODAR - ANY 2013 |
|
PLAFÓ DEL BOSC DE L'ILLA - ANY 2014 |
|
SANTUARI DE LA SALUT VILADORDIS - ANY 2014 |
|
BARRACA DEL TURÓ DEL XATO - ANY 2015 |
|
FESTES DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS AL JOAN AMADES -ANY 2015 |
|
ELS PLANS DE SANT RAMON AMB ELS COMPANYS ANTOLIN I MIQUEL - ANY 2015 |
|
EL RAMON SEMPRE RIALLER -2015 |
|
A LA PASSERA DEL MEANDRE DEL CARDENER - 2015 |
|
AL BOSQUET DE SANT FRUITÓS - NOVEMVBRE DEL 2015 |
|
A SALELLES DIA 25-11-2015 |
|
A L'ERMITA DE SANT VALENTÍ DE SANT FRUITÓS - DESEMBRE DEL 2015 |
|
ERMITA DE SANT FRANCESC DE SANTPEDOR - FEBRER DEL 2016 |
|
LA FOSSA DEL CAMÍ DE LES TORRES DE SANT JOAN - MARÇ DEL 2016 |
|
AL MIRADOR DEL CARDENER - MARÇ DEL 2016 |
|
CAMINADA A LA MASIA BLANCA DIA 15-6-2017 |
|
ESMORZAR DE NADAL AL BERENADOR DE L'AGULLA -ANY 2017 |
|
EL DR. PARDO AMB EL RAMON PEL SEU 90è. ANIVERSARI - ANY 2018 |
|
AL RESTAURANT DELS NOGUERS VÀREM FESTEJAR EL SEU ANIVERSARI |
|
LA FOTOGRAFIA DEL GRUP QUE EL VÀREM ACOMPANYAR EN LA FESTA D'ANIVERSARI |
|
AMB EL GRUP DE CAMINADES CURTES - ANY 2020 |
|
AL POU DE LA LLUM EL DIA 29-4-2020 |
|
A LA TORRE DE SANTA CATERINA EL JUNY DEL 2021 |
|
CAMINADA AL MAS DEL GRAU - EL 19-9-22 |
|
DINAR AL RESTAURANT CAL LARA EL 28-11-2022 |
|
EL RECONEIXEMENT PER LA FEINA QUE HA COMPARTIT AMB EL GRUP DE CAMINADES CURTES |
|
ESMORZAR DE NADAL DESEMBRE DEL 2022 |
|
RECUPERANT-SE DE L'ICTUS SOFERT EL MARÇ DEL 2023 |
|
EL RAMON JUGANT AL DOMINÒ EL MAIG DEL 2023
Res feia pensar que pocs dies després
ens deixaria, que descansi en pau. MOLTES GRÀCIES PER TANT QUE ENS HAS DONAT I COMPARTIT RAMON El teu amic: |