LES MEVES EXPERIÈNCIES: d’abril 2022

30.4.22

Programació mes de Maig i caminada al Pou de Guardiola

Les caminades saludables pel mes d’abril, ja han arribat al final, per tant, ja toca parlar de les del mes de maig que la programació ja està a punt. Com tinc costum hi deixaré el programa de cada un dels tres nivells dels quals probablement ja sabeu que disposem.

Una vegada més insisteixo en el fet que si encara no les compartiu, i evidentment en teniu ganes, les portes estan obertes per a tothom, sigui o sigui del barri, resideixi a Manresa o no, hi ha persones d’arreu que venen a gaudir de les caminades, i col·laborar a preservar la salut amb els membres que conformem el grup de caminadors del Cap i l’Associació de veïns del barri de la Sagrada Família. Aquest dimecres amb un esmorzar de germanor vàrem ser cent cinc les persones que entre altres coses vàrem celebrar els “Tretze anys de caminades saludables” Si sou seguidors del bloc ja ho haureu constatat amb dues entrades que he fet parlant del tema acompanyat amb algunes de les fotografies que es van fer.

Els tres programes són:

LES CAMINADES CURTES

LES CAMINADES MITJANES

LES CAMINADES LLARGUES

Aprofito l’entrada per comentar molt breument la caminada que ahir divendres el nivell de caminades llargues va ser objecte de la cloenda del mes. Amb cotxes vàrem anar al barri del Sol i Aire, per iniciar la caminada anant al barri del Xup i a l’Oller del Mas, per dirigir-nos concretament al Pou de glaç de la riera de Guardiola també conegut com el Pou de l’Oller, en aquest sentit quasi sempre acostuma a haver divergències entre algunes persones pel fet que segons els orígens d’aquestes hi ha uns costums arrelats de molts anys i, per proximitat o per altres motius, els noms poden ser varis encara que l’objectiu sigui el mateix. Un exemple pot ser el de la riera de Sant Esteve que els Manresans coneixem, i la mateixa riera anomenar-se de Mura, com els agrada a les persones d’aquelles contrades. En el cas que ens ocupa la riera també coneguda com la de Sant Salvador de Guardiola, altra coneguda com a riera de Cornet, en fi... El més important en qualsevol cas, respectant les diferències insisteixo que en el nostre cas no té importància, sabem a on anem i la finalitat que desitgem.

Vam visitar aquest pou de gel, que feia dos anys que no hi havíem estat i una vegada més la caminada ens va gratificar moltíssim, amb el pas del temps ja sabeu que la natura canvia molt, per la quantitat de factors que influeixen i, per tant, provoca que en general la visió de l’entorn de vegades sembli molt diferent del que en altres ocasions hom hi hagi fruit. A la Gola de l’Oller vàrem fer un descans, i un petit mos per recuperar forces, vàrem continuar per la llera de la riera, altres moments enfilant la carena, fins a arribar al Biarritz (crec que deu ser prou conegut per una majoria de Manresans, que fa molts anys hi anàvem a la temporada d’estiu a banyar-nos i passar el diumenge, amb el quiosquet de beures, i entrepans que encara en queden les runes, feia que hom si passés el dia, si no volia portar-ho de casa, que també es practicava molt). De vegades si anava a peu des de Manresa, altres segons el temps de què es disposava o si les condicions físiques no ho permetien, s’hi podia anar amb el cotxe de línia que en dèiem, d’Igualada, també de Sant Salvador de Guardiola, tot això ara em sona a la prehistòria, el temps passa que vola i tot ha canviat tan ràpidament que de vegades sembla una quimera. Ens hi vam fer alguna fotografia les vuit persones que aquest divendres hem gaudit d’aquesta matinal fantàstica. Amb una temperatura perfecta de primavera, envoltats dels colors de les flors que arreu durant la caminada ens van acompanyar, entre corriols, la llera de la riera, les pistes amb els conreus, les vinyes de l’Oller del Mas, les panoràmiques que des de certs punts es poden veure, així fent via barem arribar al Forn de ceràmica de l’Oller del Mas, per continuar fent via al bari del Xup, però vam voler allargar la caminada, i, ho vàrem fer pel meandre de la riera de Rajadell fins a la Masia Blanca, i pel corriol que mena als Tres sets, finalitzar la caminada al barri del Sol i Aire que és on la vam iniciar.

Avui les gravacions tant del company Mario com la meva, no han sortit com desitjàvem, però us faig avinent l’enllaç de Wikiloc de la gravació que vaig fer el dia 14/8/2019, que hi vàrem anar dintre les caminades extres del mes d’agost, si el seguiu és fil per randa el que vàrem fer ahir: Pou de Glaç de l'Oller i el Biarritz

EL PERFIL DE LA CAMINADA

Moltes gràcies per la visita i el temps que em dispenseu, si en alguna cosa puc ser útil, resto a la vostra disposició

INICI DE LA CAMINADA FENT VIA AL BARRI DEL XUP

TRAVESSANT LA RIERA DE GUARDIOLA O CORNET

PEL PLA DELS NOGUERS ARRIBEM AL POU DE GEL

LA MONTSE JA EL FOTOGRAFIA

LA REIXA PER PROTEGIR DE CAURE DINTRE

AMB EL MÒBIL A LA MA NO SE LI ESCAPA DETALL A LA MOTSE

LA FOTO DE RECORD EN AQUESTA HI HA EL COMPANY MARIO

ARA HI SÓC JO EN LA FOTO

LA COMPANYA MONTSE RIBALTA SURT DE DINTRE EL POU

PER LA LLERA DEL RIU O GRIMPANT DE VEGADES

A TOCAR DEL GORG DE L'OLER

FEM LA PARADA PER...

RECUPERAR FORCES I DESCANSAR UN XIC

AMB LA REMOR DE L'AIGUA DE FONS

ÉS MOLT RELAXANT I AGRAÏT

ARA TOCA PUJAR A A LA CARENA

DE NOU AL COSTAT DE LA RIERA

TORNEM A PUJAR UN XIC

LA RIERA I EL SEU ENTORN L'ANEM FRUINT BONA PART DE LA CAMINADA

LA GOLA DEL BIARRITZ - NO HI HA MOLTA AIGUA

AMB CARA DE SATISFETS EL MARIO ENS FA LA FOTOGRAFIA DE RECORD

AQUESTA L'HET FET JO

ALGUN MOMENT HEM HAGUT DE CONFIAR EN EL TRAC

PRECIOSA PANORÀMICA DE SANT SALVADOR DE GAURDIOLA

EL FORN DE COURE LA CERÀMICA O LES OLLES

ARRIBANT ENTRE VINYES A L'OLLER DEL MAS

UNA VISTA DEL PATI DEL MAS

DAVANT L'ENTRADA PRINCIPAL NOVA FOTOGRAFIA DEL GRUP

AVUI HEM ESTAT EN FAMÍLIA AL SER VUIT ELS MEMBRES QUE L'HEM COMPARTIT

DEIXEM EL MAS DE L'OLLER ENRERA

HEM PASSAT PER LA MASIA BLANCA

I RETORNANT AL PUNT D'INICI ENCARA HEM GAUDIT D'AQUESTA PRECIOSA IMATGE DE MONTSERRAT AL FONS

Acabo l'entrada d'avui amb un parell d’actuacions que m’han arribat que si són del vostre interès, ja fareu quelcom. La primera per reivindicar la fi del molestós soroll, que la plataforma: Prou soroll! recuperem el silenci al Bages

Amb motiu de la "Setmana sense soroll" organitzada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya hem organitzat aquest diumenge 1 de maig una jornada d'anellament d'ocells a l'Aiguamoll de la Bòbila de Santpedor de la mà de l'ornitòleg Marc Illa.

La segona és una caminada del Centre Excursionista de la Comarca del Bages pel dia vuit de maig:

28.4.22

Tretzè aniversari - Esmorzar de germanor al Mas Portell

Bona tarda. Entro per fer la segona entrega de la caminada saludable d’ahir dimecres, que ja n’he fet el comentari el matí, però que ara em centraré exclusivament a la celebració de l’esmorzar de germanor, i que va servir a més d’aplegar els tres nivells de les caminades que conformem globalment el Grup de Caminadors del Cap i l’Associació de veïns del barri de la Sagrada Família, que sigui dit de pas vàrem ser-hi presentes cent cinc persones, com ja he avançat, això es va dur a terme al Mas Portell: Espai gastronmic

Faig un petit parèntesi, perquè la satisfacció del bon tracte de les persones que ens van atendre va ser fantàstic, en tots els sentits, per la qual cosa els felicito per la seva gestió i els desitjo molta sort, que continuïn amb el seu bon fer que sens dubte l’èxit el tenen assegurat.

Si heu seguit l’enllaç que hi he deixat ja haureu vist el ventall de possibilitats que ofereixen, però si busqueu per internet constatareu que totes les opinions són molt satisfactòries, vull dir que no tan sols és la nostra.

Continuant amb l’esmorzar dir-vos que va servir també a més dels dos anys que feia que no podíem ajuntar-nos totes les persones del grup, va ser motiu de la celebració dels tretze anys que portem practicant l’hàbit de caminar que no deixa de ser un orgull per totes les persones que comparteixen, o que han compartit, perquè algunes no podem obviar que per motius personals pels canvis de la situació que hom durant el viatge de la vida sorgeixen, per com dic motius que són molt amplis i diversos, tampoc entraré amb detall, tan sols sí que vull deixar constància de les que en alguna època ens han acompanyat, però que malauradament han fet el traspàs. En arribar en aquests moments d’alegria, és fàcil entendre i deduir que hom es recorda de totes, totes les persones que han fet que aquest grup, sigui una realitat en les nostres vides, que hem compartit caminades i caminades junts, no tan sols per l’entorn de l’anella verda que són les més quotidianes, també per la comarca i fora d’ella. Avui dia encara hi ha un grup que s’anomena Walk Friday, que els divendres el que acostumen a fer , són unes precioses caminades arreu del País, no dic de la província perquè de vegades se surt dels límits provincials, en qualsevol cas, el més important, és el fet que el grup està viu, i són moltes les persones que han donat confiança als responsables de cada grup, com són els companys Mario Revilla i Pere Feliu del nivell de caminades llargues, a la companya Teresa Canyadell amb el seu marit Toni Ribera, també a la Rosa Maria Costa, com a principals referents del nivell de caminades mitjanes, i finalitzant amb la companya Montse Fabregat, responsable de les caminades curtes, que és el tercer nivell, amb l’aixopluc del Cap del barri, i de l’Associació de veïns, a totes els vull donar les gràcies per la seva implicació i bon fer en gestionar el grup de caminadors. Per acabar agraeixo moltíssim també a totes les persones usuàries, perquè totes aporteu el vostre granet de sorra, sigui fent fotografies, gravant caminades, aportant la vostra col·laboració en el bon ambient que dintre del grup es respira, amb els coneixements dels elements naturals dels quals gaudim mentre caminem, siguin plantes, flors, la fauna, noms dels llocs siguin orogràfics, o siguin referent als masos, en fi... imagino que enteneu perfectament al que em refereixo, insisteixo moltes, moltes gràcies a totes.