LES MEVES EXPERIÈNCIES: Tines Les Solanes

Per fi la pluja ha arribat, en teníem ganes i suposo que per la majoria de les persones la rebem amb molta alegria per la falta que feia. Esperem que millori tot el que respecta als sembrats i altres conreus que pot ser que ignori, i que també els convingui una regada, ara a gaudir-ho i celebrar-ho. Sembla que els aficionats a l’esqui també els hi pot anar bé per gaudir de la neu per la setmana santa que la tenim a tocar.

El Grup de caminadors tot i l’amenaça de la pluja, hem sortit a fer la nostra caminada saludable prevista pel programa que anem completant mes rere mes. Per fer-ho avui ens hem atansat a veure les Tines de Les Solanes, ja veureu per les fotografies que les tines no són les habituals de sempre, doncs tenen quelcom de diferent i a més del lloc a on estan ubicades són atractives i acollidores, per poder-hi passar una estona, en contacta amb la natura, entre la riera de Sant Esteve, el bosc que l’envolta, amb la primavera, i acompanyats del cant dels ocells, algun pescador a la llera del riu Llobregat que també s’hi deixen veure, i de vegades unes bones carpes que salten per l’aigua, sembla que vulguin saludar a les persones que hi transitem. Són tants els factors que ajuden a fer de les caminades un plaer immens, que no em canso d’explicar, viure i compartir amb tots els que seguiu el meu bloc. Us en dono les gràcies pel temps que em dediqueu.

Bé! Ara faig una breu descripció de la caminada com és habitual. Hem sortit del Cap, ens hem dirigit a la Torre Busquet, i per Can Truncalla, hem seguit la pista que porta a l’entrada de Viladordis i que en el nostre cas hem continuat per anar per la pista de Sant Benet als Tres Salts. Hem travessat el riu Llobregat per seguir per la pista ampla sempre recta, amb uns trenta-cinc minuts de camí arribar a les Tines de Les Solanes, travessant la riera de Sant Esteve.

Una vegada hem recuperat les forces hem refet el camí fins als Tres Salts, però ara hem anat per la dreta a fer la pista que mena a Sant Benet, hem seguit el canal de La Mina. Al cap d’uns vint-i-cinc minuts de caminar, trobem un pontarró que podem fer i ens porta a la pista que ens fa anar per l’esquerre al corriol de la Mina. Aquest ens fa sortir al pla de davant del Bosc dels Enamorats o Escorpins, i passem un pont que l’autovia, passa per sota, anem fins al final, i altra vegada per l’esquerra anirem via a Viladordis, però trobem un trencant ala dreta que ens mena al Mas del Grau, això és el que fem per passant per davant del mas, anar al polígon del mateix nom i ens trobem per tant al barri del Guix. Per darrere dels pisos de la Fàbrica Nova, anem al c/ del Ter, seguim pels camps i arribem a la Casa Planell, agafem el trencant que hi ha a l’esquerre que ens porta al túnel que hi passa la c/55, i ens mena al c/dels Tovots (escola d’idiomes). Ara podem escollir en diferents opcions per arribar al Cap. Totes elles hi ha la mateixa distància si fa o no fa. La més corrent acostuma a ser anar al Restaurant de Cal Ermitanet, i pels horts arribem al c/ Rosa Sensat i a l’institut Guillem Catà, ja som al barri de la Font dels Capellans, pel c/Arquitecte Montagut, travessem el c/ Sant Cristòfol i ens atansem al Cap.

Tot i el dia rúfol hem fet unes fotografies molt maques, els encarregats avui han estat el Mario Revilla i el Toni Guillen, que aprofito per dona’ls-hi les gràcies per la seva implicació.