LES MEVES EXPERIÈNCIES: Font de La Pola

Avui divendres de setmana santa, els membres que així ho han desitjat del grup de caminadors de Walk Friday, hem anat a fer podem dir, una caminada clàssica, com ha estat la d’ atansar-nos al Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per anar a esmorzar a la font de La Pola. He dit clàssica pel fet què, és el quart any consecutiu que la duem a terme.

Concretament setze persones són les que ho hem compartit, amb una matinal gairebé força fresqueta, acompanyada de les ràfegues d’aire, que accentuava un xic més la sensació de fred (tampoc agosarat eh). Però val a dir que per la caminada ha estat una temperatura agradable i l’hem gaudit fantàsticament bé. Amb un cel força clar, les vistes panoràmiques que des de la carena es poden veure precioses, ja que de vegades amb el sol enlluernador no permet de visualitzar segons quines coses.

En aquesta caminada que ens han fet de guies, el Pere Feliu, i el Pere Torras, deixant els cotxes a l’aparcament del Coll de les Estenalles, ens hem encaminat fins a Coll de Boix, per anar a veure l’Alzina Bonica. Un cop fet la fotografia de record, emprenem la caminada en direcció al turó de la Pola i Tres Creus. Tot això seguint en bona part el GR-5, que permet orientar-se força del lloc a on va transcorrent la caminada. Finalment emprenem la baixada en direcció al Merlet de la Porquerissa, que podem veure una tomba, i seguint recta arribem a la font de La Pola.

Un lloc molt acollidor amb les seves taules i seients, que ens permet de recuperar forces i fer un esmorzar no gaire habitual. Tenint en compte que hem sortit d’hora de Manresa a 2/4 de 8, per anar al Coll de Les Estenalles, que és una carretera estreta i amb molts revolts que no permet córrer, la caminada l’hem començat sobre un i dos quarts de nou. A la font pròpiament hi hem arribat a quasi les deu del matí, ja la gana és deixa sentir. Després d’haver fet un bon cafè calent, més unes torrijas, que la família Canton, ens ha obsequiat amb aquesta especialitat pròpia per l’ocasió (ells són pastissers de professió), ens hem permès deixar constància amb una nova fotografia de record, i poc abans de les onze, hem emprès el camí de retorn.

Hi deixo la gravació que he fet amb l’aplicació de Wikiloc com sempre, per si us animeu a ferla algun dia i necessiteu del trac, que vulguis o no de vegades fa el seu servei:

Arribant més o menys sobre quarts d’una a l’aparcament, hem agafat els cotxes i tornar a Manresa, que ja eren un quart de dues més aviat més que menys.

Així doncs ha estat la matinal de divendres sant d’aquest any.

Gràcies com sempre a totes les persones que l’hem compartit, tant sigui pel guiatge, pel reportatge gràfic, avui a càrrec del Joan Muixí, pel cafè del Pere Torras, per les Torrijas de la Família Canton, ec..ec.. Ja constateu que som una colla que ens ho muntem tan bé com es pot i ho gaudim plenament. Al cap i la fi, es tracta d’això: De caminar, fer salut, gaudir de la natura i de la vida i si és compartida amb bons amics molt millor.