LES MEVES EXPERIÈNCIES: A les Farreras i Sant Pau

El mes de juliol l’hem finalitzat amb la caminada saludable programada anant al barri de Les Farreras. Aquest any ha estat la segona vegada que ho hem dut a terme, el mes de maig hi vàrem anar com a caminada habitual encara que la vaig allargar un xic per fer-la més atractiva. Avui amb la traça que hi deixo observareu que encara l’hem fet més llarga:Cap Les Farreras-Sta.Caterina-Sant Pau-2021

EL PERFIL DE LA CAMINADA

Això es deu al fet de ser divendres, crec recordar que en alguna altra vegada ja he comentat que les dels divendres acostumem a fer-les més llargues, i per tant innovar, i trencar la rutina de les caminades que els dilluns i dimecres anem fent habitualment.

Concretament l’anada ha estat com ho fem generalment, però a Les Farreras, ja no hem parat a fer el mos, hem seguit fent via i anar al barri del Xup per la resclosa de la riera de Rajadell, agafar el meandre que toca al barri, que hi ha un banc de dimensions considerables pel que si ho desitgem tots podem seure i gaudir d’un merescut descans, fer el mos per poder seguir completant la caminada. Així que el retorn ha estat també normal fins a la pista de Cal Teleca, a on hi ha la Torre de Santa Caterina, que sense arribar-hi hem parat a fer un glop d’aigua, Ara faig un parèntesi de la caminada perquè no puc deixar passar el fet que ens hem trobat amb una persona amiga molt estimada del grup de caminadors, i hem tingut la sort de poder gaudir de la seva presència, em refereixo a la Mercè Soldevila, que des de la pandèmia no comparteix les caminades amb nosaltres, i s’ha de dir que la trobem molt a faltar. Ella és una molt bona persona molt agraïda, que durant els sis anys que ens ha acompanyat a les caminades saludables, al seu costat, vàrem aprendre moltes coses referent a les plantes i flors, ens les feia viure i estimar, explicant-nos les seves propietats, els seus beneficis i de vegades els seus inconvenients, amb una paraula la definíem com a la nostra experta en el grup, i val a dir que és una enciclopèdia, també en altres temes que la naturalesa ens ofereix durant les caminades que són molts, a més ella va ser la introductora de fer quelcom diferent els divendres quan les caminades no eren diguem-ne oficials, de fer-nos motivar i engrescar a fer caminades per la comarca, comportant fer uns desplaçaments amb cotxes, per fer les aproximacions als llocs els quals anàvem a visitar i gaudir d’unes caminades excepcionals, sigui al Moianès, sigui al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, al Solsonès, per la zona de Collbató, per anomenar alguns llocs com podeu entendre ben diferents dels que ens movem habitualment per l’Anella verda de Manresa. Ella és una persona molt reservada, molt curosa i respectuosa, que sé que no li agrada massa ser el punt de referència tot i que ho ha estat i seguirà sent-ho en el nostre record, Insisteixo en el fet que la trobem a faltar i l’esperem amb els braços oberts per poder-la tornar a gaudir tant o més que els temps passats. De veritat moltes gràcies per tant que ens has donat, ensenyat, i compartit Mercè.

Comprendreu doncs que amb la satisfacció tan gran que hem tingut hàgim compartit una conversa molt enriquidora, que encara que sembla que no l’hem esperonat prou, ella sap molt bé i ho té molt clar el camí a seguir, els seus objectius i la llibertat de cadascú s’ha de respectar i entendre.

Dit això segueixo amb la caminada, que seguint per la pista que mena a Can Poc Oli, hem baixat a travessar la riera de Rajadell per anar a fer la Passera de Can Poc Oli al riu Cardener, i anar al barri de Sant Pau, que ho hem fet per la llera del riu, per entrar de nou a la ciutat pel barri de Les Escodines, i pels carrers habituals atansar-nos a davant del Cap, fer els exercicis de relaxament, i donar per finalitzada la caminada en aquest cas de la setmana i del mes de juliol.

SALUT I CAMINADES!