LES MEVES EXPERIÈNCIES: Tines de Les Solanes

Molt bona tarda. En aquesta entrada a banda de comentar un xic la caminada d’avui dilluns, aprofito per fer-vos saber que ja tenim la loteria de nadal de l’Associació de Veïns del barri de la Sagrada Família, i que a partir d’ara en cada sortida, les persones interessades en podran comprar, tant amb la companya Josefina Piguillem, com amb mi mateix. Hi deixo una butlleta de mostra, per la vostra informació. Gràcies anticipades per la vostra col·laboració, ja sabeu que les associacions treballen molt per poder subsistir i donar-nos uns serveis que d’altra manera no podríem gaudir.

Entrant en la descripció de la caminada, avui hem anat a visitar les tines de Les Solanes. Aquestes es troben a peu de la riera de Sant Esteve o de Mura (les dues denominacions són vàlides). Per assolir aquest objectiu, hem anat via a Viladordis, per més endavant seguir la caminada fins als Tres Salts. Aquí ja podem travessar el riu Llobregat, i fent la pista ampla que ens trobem sense deixar-la ens mena a les citades tines. Hem fet uns sis quilòmetres aproximadament, parem a recuperar forces i gaudir de l’entorn que ens ofereixen les tines i la naturalesa que les envolta, juntament amb la riera de Sant Esteve, que queda al peu mateix de les tines. No cal dir que segons l’estació de l’any, al paisatge canvia totalment, pel fet de si hi ha cabal d’aigua o no, per estar tot en general més verd, amb plantes i flors, o sense, en fi.... que tot i que l’acostumem a fer un parell o màxim tres vegades a l’any, val la pena anar-hi i compartir a més de gaudir d’aquestes tines que d’entrada ja criden l’atenció pel fet de ser quadrades, encara que també n’hi ha de circulars.

La tornada la fem pel camí que porta a Sant Benet, acompanyats del canal de la Mina, per una banda i per l’altra el riu Llobregat, que sempre és d’admirar, així fins a arribar al pontarró que ens aparta un xic del riu i a tocar, ja trobem el trencant que per l’esquerre ens permet de pujar per al cap d’uns dos-cents metres, veure el senyal vertical que indica el corriol del camí de la Mina, que nosaltres l’agafem i sortirem a uns camps, però que la vista ens deixa veure el pont que hi passa l’autopista per sota. Farem el pont i per l’esquerra de nou amb la pista ampla anem al camí del Grau, que ens hi acostarem. A partir d’aquí tenim diverses opcions en trobar-nos als plans del Guix, anem pel camí que vulguem per arribar al Cap, tots difereixen molt poc en distància i quilometratge, vull dir que segons les ganes que tingueu de caminar, podeu fer una pista o altra, encara que insisteixo que la diferència és mínima. Nosaltres avui ho hem fet com marca la traça que hi deixo: Les Tines de Les Solanes

Com també les fotografies que s’han fet per il·lustrar i donar una idea gràfica dels paratges que hem gaudit durant la caminada. Espero que sigui del vostre grat, i si us decidiu en voler-nos-hi acompanyar, ja sabeu que tothom i és convidat.

Gràcies per visitar el Bloc.

LA CASA DE LES TINES