Bon dia. El mes de setembre sempre és quelcom diferent
pel motiu d’haver trencat les rutines diàries, pel fet d’haver gaudit d’unes
ben merescudes vacances, per tantes i tantes coses que la llista seria força àmplia
per tant ho deixo aquí, tot i que de ben segur que la majoria de persones ho
noteu, per haver d’entomar la nova temporada en l’àmbit que sigui.
Referent a les caminades saludables que des del Cap i
l’Associació de veïns del barri de la Sagrada Família duem a terme
habitualment, també ho notem, ja sigui en el nombre de participació de les
persones que comparteixen el bon hàbit de practicar el fet de caminar, que per
algunes raons durant el mes d’agost no ho han pogut fer, ara s’hi incorporen de
nou, sigui perquè han tingut unes obligacions extres que no els ho ha permès per la manca de temps, o també
perquè han desitjat fer un descans, també fruint d’unes vacances i d’aquesta
manera com ja he mencionat trencar amb les rutines que durant l’any sigui més o
menys ràpid ens hi tornem a abocar. En principi hem doblat la participació de
les tretze o catorze persones, hem pujat a vint-i-sis, cosa que ens alegra i
molt.
La segona caminada ja l’hem completat anant a visitar La
Solana dels Comtals, un lloc molt maco, preciós per tot el que ens ofereix gaudir
de la natura, ben a prop, que no necessitem cap mitja de transport per
realitzar la caminada. Val a dir que queda en l’entorn de l’anella verda que
els Manresans la podem gaudir plenament, i que ens queda molt a l’abast per la
seva proximitat.
Amb les fotografies constatareu que la caminada és molt
agraïda, sobretot a la serralada de
Montlleó es respira tranquil·litat, oferint-nos unes vistes panoràmiques, de
diversos indrets, tant de la part de Sant Llorenç del Munt, com de Montserrat,
i òbviament tot el que a barca en les diferents valls que anem fent mentre caminem
i a la vegada col·laborem en preservar la salut.
El matí en principi la boira l’hem tingut present i feia
un xic de fresca, però al cap de poca estona el sol ja ha tret el cap i
l’ambient s’ha escalfat.
Hem iniciat la caminada fent via fins al barri de Sant
Pau, hem fet la passera del riu Cardener, que l’aigua estava tèrbola, però
observareu que en tornar a Manresa, que ho hem fet pel Pont vell, l’aigua ara
estava ben marronosa de la pluja, imagino que deu haver estat perquè a la comarca del Solsonès i en avall, deu
haver plogut, els típics xàfecs de l’estiu. Dit això, seguint amb la sortida
hem continuat per anar al barri dels Comtals, a on hem fet una part de
l’itinerari de La Solana, molt interessant i ben conservat, gaudint de les
construccions de pedra seca, de la vegetació, de les conduccions antigues de
l’aigua, alguna barraca de pedra seca, un espai per poder seure i fer el mos,
descansar o el que a cadascú l’hi sigui del seu grat. Un mirador excel·lent per
la seva ubicació, i que permet gaudir d’unes fantàstiques vistes panoràmiques.
En resum que tan sols a La Solana, la caminada ja promet, encara que sigui una
mica per alt, ja que ben aviat hem anat a buscar el corriol preciós que mena a
la Serralada de Montlleó, que mentre l’anem fent hi veiem uns murs de paret de
pedra seca, que són d’admirar, també hi ha una barraca de doble compartiment en
molt bon estat, hi podem afegir les vistes que tal com anem agafant alçada cada
vegada són més interessants. A la que arribem al cim de la Serralada, la
benvinguda ens la dona una barraca que a sobre hi ha la tina, en concret és la
Tina de Montlleó, en aquest pla ens hi quedem a fer el mos i descansar un xic,
a la vegada que visitem la barraca de pedra seca, la tina i el seu entorn. Si
ens movem uns metres fins a la pista ampla, veurem Manresa al fons des d’una
perspectiva de privilegi, una imatge que deixa una sensació de plaer tan gran
que encara que s’hi facin fotografies per guardar-ne record, provoca a anar
aquest punt per poder veure i esplaiar-se in situ.
Seguint amb la caminada, pel corriol que més tard ens
farà convergir amb la pista ampla que mena a l’Oller del Mas, anem fent via,
però en un punt concret tornem a gaudir d’una tina, en aquest cas és doble
coneguda amb el nom de la Tina de l’Oller, allà mateix veiem una bassa que
generalment hi ha aigua, que els senglars la visiten amb freqüència perquè els
troncs dels pins resten ben pelats fins a certa alçada, que segur, és deu al
fregament dels senglars una vegada s’han mullat i refregat pel fang i així desparasitar-se.
Deixem cruïlles que van a indrets com a la Riera de Rajadell per la dreta, o
per l’esquerre a la Riera de Sant Salvador, també coneguda com a Riera de
Cornet. Arribats a l’Oller del Mas, girem a la dreta i ens dirigim a Can Setó,
per baixar al gual de la Riera de Rajadell, que el travessem per anar al mas
dels Corrons, seguim per atansar-nos a la Torre de Santa Caterina, i baixem al
barri de La Guia, pel Pont Vell, entrem a la ciutat i ens encaminem al carrer
Viladordis, per finalitzar la caminada al Cap del barri com tenim el costum, ja
que acabem l’activitat amb uns exercicis de relaxament i afavorir la
recuperació muscular que hem fet treballar durant la caminada.
Avui la caminada l’hem fet així, si la desitgeu fer cpm nosaltres
podeu seguir l’enllaç: Solana dels Comtals-Oller OK
 |
| EL PERFIL DE LA CAMINADA |
El company Xavier Cabot ens ha regalat un vídeo de la
caminada que el deixo aquí perquè el pugueu veure si us ve de gust. Gràcies,
Xavier.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada