LES MEVES EXPERIÈNCIES: A la Gola del Bigaire

Nova matinal gaudint del riu Llobregat, anant a la Gola del Bigaire amb el grup de caminadors del Cap i l’Associació de veïns del barri de la Sagrada Família de Manresa.

Un altre dilluns que hem compartit i conviscut amb l’entorn natural vint-i-tres persones duent a terme la caminada saludable programada dintre el cicle del mes en curs. Avui ho hem vist tal com podreu veure per les fotografies que els companys i companyes que amb la seva implicació compartim en el grup de WhatsApp que disposem, per mantenir un contacte i una bona relació social que va més enllà de les caminades, no obviem que l’activitat a més de fruir de la natura i tot el que ella ens ofereix, també aporta la relació personal que totes compartim.

Hem sortit de la ciutat pel ramal de la séquia del barri de la Sagrada Família per atansar-nos al Parc dels Trullols i baixar via a Viladordis, però en arribar al trencant del ramal de la séquia de l’horta de Viladordis, anem per la dreta en direcció a Can Travessem la pista de la Salut, i per la barrera de Les Marcetes ens dirigim al pont que per sota hi passa l’autovia C/16, i ja encarrilem per la pista anar baixant fins a arribar al riu Llobregat, l’objectiu d’avui que ja he dit que ha estat la Gola del Bigaire. Aquest és un dels punts per a on passa el riu que és molt agradable, tant sigui per la visualització que ens ofereix com del riu amb la gola, que fa que el lloc sigui preciós d’aquells que sempre deixen un bon record, i que si hom pot fer-hi una escapada, no s’ho pensi dues vegades.

Hem fet un petit descans, el qui ho ha desitjat ha fet un mos o de la manera que a cadascú l’hi és més adient, menja alguna coseta per recuperar les forces i seguir amb l’activitat. Tot i que no és pas molt exigent, però sempre s’ha de tenir en compte el bon manteniment del cos amb la corresponent hidratació com a mínim.

El retorn l’hem fet pel meandre del riu que acompanyats amb el bosc de ribera fa que sigui un factor més a tenir present admirant totes les plantes i les diferents espècies d’arbres naturals en aquests entorns, amb la seva diversitat sempre atractiva, arribem a la Casa de les Hortes, i la font del Soroll, que passem de llarg, per les pilones travessem la fuita d’aigua que permanentment hi ha en aquest punt que a tocar hi passa el canal de La Mina, seguim fent via a la dessalinitzadora per convergir amb la pista de Sant Benet per seguir la caminada baixant als Ulls del Llobregat, que tampoc hi parem, continuem fins que podem travessar el canal de La Mina per pujar a la Serra del Carnisser, pel corriol (ara pista), que mena al Bosc Espès o de Les Costes, a on travessem pel pont l’autovia per agafar la pista que ve de Sant Fruitós, nosaltres anem fins al trencant que per la dreta ens deixa anar al Mas del Grau, passem per davant i en arribar al Càmping Freixa, agafem a l’esquerre el camí que baixa als horts, i passant per Can Foradada, fem un saltant d’aigua de la séquia, ara ens dirigim pels plans del Guix, i pel lateral de la carretera C/55 anem al túnel que fem per anar a l’escola d’idiomes i per darrere les pistes de la Zona Manresa, a Cal Codina Vell, sortim a la pujada Roja que la fem fins que arribem a les escales que permeten baixar al carrer de Sant Joan, passem per l’institut Guillem Catà, i ja som al barri de La Font dels Capellans, fem via per arribar al Cap, que és el punt a on comencem i finalitzem habitualment les caminades, també els escalfaments abans de sortir i els exercicis de relaxament en acabar l'activitat.

Si us esperona la breu descripció que he fet i decidiu fer-la com nosaltres avui podeu seguir l’enllaç que hi deixo, no és el d’avui, però és el que hem fet en aquest cas ho vàrem dur a terme l’abril passat: Del Cap a la Gola del Bigaire-4-2021