LES MEVES EXPERIÈNCIES: Punta de Sabata-Pont foradat

Benvinguts al bloc. Aquest dimarts faré un breu resum de la caminada que ahir dilluns vàrem dur a terme.

Per preparar el cos que venen dies que encara que hom no ho desitgi, sempre hi ha aquells moments que per compromís o perquè ve de gust, no cal enganyar-nos (tampoc ho fem durant tot l’any), i aquestes festes senyalades són propicies a fer-nos caure en la temptació, ja sigui amb un bocí de torró o de pastís, amb el pica, pica abans dels àpats, amb els entrants, o amb els menjars que no ens són tan habituals i fan que ens passem una mica, val a dir que trenquem la rutina i al cos li donem una alegria que de tant en tant també s’ho mereix, no ho creieu així?

En fi.... com deia doncs per preparar el cos hem fet una caminada una mica exigent com ha estat el fet d’anar al cingle de la Punta de Sabata i a també hem visitat el Pont Foradat o de Les Arnaules.

És una caminada saludable molt distreta, entretinguda i amable pels paratges que si gaudeixen, per l’entorn en general molt variat, ja que tant es fan pistes amples, alguns corriols, el voral de la séquia que per la zona de Viladordis acostumem a fer. Des del cim del cingle unes vistes fantàstiques, ho podreu constatar amb les fotografies, el set de poder contemplar i respirar la pau que en el Pont Foradat ens dóna, encara que molt a prop hi passi la carretera del Pont de Vilomara, però el cant dels ocells i el bosc que l’envolta, és molt rellevant que el transit que hi pugui haver. En trepitjar aquesta part de la natura, sembla com si desconnectes de la resta del món domèstic, cosa que resta importància com segur que enteneu, al soroll que pugui produir la part del transit de vehicles.

Acostumem a fer una caminada d’unes dues hores i tres quarts, encara que el global del temps empleat sigui de tres hores, ja que generalment al pont foradat i fem una parada per recuperar forces, si hi ha alguna necessitat fisiològica, beure aigua i finalment fer alguna fotografia pel record. Acostuma a sortir amb una mitjana de tretze quilòmetres, no arribem als catorze, i d’aquesta manera tan senzilla, però gratificant completem una matinal, amb contacte a la natura que la gaudim en tot el que ens proporciona que no és poc, i aportem el benefici que pretenem que és el de col·laborar a preservar la salut.

Avui ho comento així més detalladament, ja que l’aplicació del Wikiloc, m’ha fet una mala passada i no m’ha gravat correctament, tot i que hi deixaré un enllaç de les altres ocasions que l’hem fet, per si hi esteu interessats a fer-la algun dia: Manresa-Punta de Sabata-Pont Foradat

Aquesta caminada és de les poques que no dóna massa opcions a canvis, però en fer-la un parell de cops a l’any, fa que l’agafem amb ganes de dur-la a terme per la seva diversitat com ja he comentat abans, afegint el fet diferencial de l’estació de l’any que aporta una certa influència de l’entorn o l’estat dels camps, plantes, flors, que en el transcurs de la caminada es pot gaudir.

Avui m’agrada ressaltar que ens ha acompanyat la Carla, una noia jove que en gaudir de festa de la Universitat, li ha permès de disposar de temps per sumar-se al grup de caminadors i fer-la. Jo la veritat, encantat de la vida, ja que això encoratja a treballar per preservar també, ensenyar i compartir els camins de la nostra anella verda, que unes generacions anteriors ens han proporcionat i les actuals podem seguir deixant aquest llegat d’estimar la naturalesa, compartir-la, respectar-la i per tant que la història en aquest sentit, com poden ser les construccions de pedra seca, la séquia, el Pont Foradat, les diverses plantes, flors, la fauna ec.. Que durant la caminada d’avui hem gaudit, més endavant seran compartides per les noves generacions que ens precedeixen, i per tant seguir el que tant estimem les persones que compartim les caminades que anem fent habitualment.

SALUT I CAMINADES!