LES MEVES EXPERIÈNCIES: Torre la Guixola i Plans de Sant Ramon

Amb temps climatològicament parlant més normalitzat, ja hem recuperat la normalitat pel que fa a les caminades saludables que duem a terme habitualment, amb el suport del Cap i l’Associació de veïns del barri de la Sagrada Família de Manresa.

Aquest dimecres dotze persones l’hem compartit anant a visitar la torre de telegrafia de La Guixola, al terme municipal de Sant Salvador de Guardiola: Torre del Telegraf-La Guixola-

A tocar hi ha les restes d’un forn de guix, amb la seva masia, un parell de tines i altres elements, que també mereixen la nostra atenció, cosa que fa que hi dediquem un cert temps per gaudir-ho. Aquestes construccions, el seu entorn, i els complements que anem trobant, genera com és evident que entre totes les persones amb els diferents punts de vista, contrastem i deixem anar la nostra imaginació per reviure, o intentar saber com vivien els nostres avantpassats.

Contemplat el que he mencionat seguim amb la caminada, per convergir de nou amb la pista ampla que hem deixat per anar a assolir el següent objectiu, encara que primer hem de caminar uns tres quarts d’hora, haurem vist una masia anomenada Vilomara a dalt d’un turó força enrunada, però que encara s’hi pot accedir, no és el cas nostre avui, seguim endavant i deixem un trencant a la dreta que mena a Irehom que és una fundació: Descripció del projecte-Irehom

També un pou per fer els brous per cuidar les plagues de les vinyes que queda al costat dret del camí que anem fent via, un entorn que avui dia és bosc, i més tard, arribem davant de Can Ponç, una masia que l’estan restaurant, a la nostra esquerra hi ha una olivera amb el rètol de Santa Margarida, que també l’anem a visitar. Per les fotografies ja veureu que en l’entorn hi ha un pla molt adient per fer-hi un descans i fer el mos com ho hem aprofitat nosaltres avui. L’ermita també és molt singular i ofereix unes imatges molt boniques, provocant que hom i doni el volt per guardar-ne record de l’estada i els seus voltants: Església de Santa Margarida del pla-Castellgalí

Ara recuperats, seguim fent la pujada, que si no vaig equivocat estem a la zona de la vall d’Artigas, trobem una altra masia enrunada, també amb tina inclosa i algun pou, que no en sé el nom, anem fent via i quan arribem a un trencant a la dreta ens desviem uns metres per anar el que en diem un mirador, per la seva ubicació i per les imatges que des d’aquest punt podem gaudir de Montserrat, que són espectaculars, és un lloc de privilegi, que si hom el coneix, no pot passar de llarg sense aprofitar l’ocasió de contemplar el que els nostres sentits ens agrairan plenament, aportant-nos una plena satisfacció i un relaxament total, fins al punt de passar-hi una estona per retenir tot el que els ulls contemplen. Refem els metres de camí que ens hem desviat i novament seguim la pista amunt (ara estem en terme municipal de Castellgalí), vull dir que, aquesta pista permet anar amb cotxe de Castellgalí als plans de Sant Ramon i evidentment a altres indrets. La pista en diuen Camí de Castellbisbal.

Quan arribem a dalt, de seguida trobem un trencant a l’esquerre que el fem i a ben pocs metres hi ha el Mirador, aquest està assenyalat amb un cartell, som al cim del Talló, si abans he comentat les vistes que hem gaudit de Montserrat i més, ara ja és fascinant el lloc i tot el que podem viure des d’aquest mirador. Personalment ara per ara, per la zona la qual ens movem, és el millor lloc per gaudir fins i tot amb el banc que podem seure-hi, i, passar una bona estona embadalida, reflexionant, amb la tranquil·litat que s’hi respira, retrobar-se amb si mateix, ara diguem que pot ser el clímax del dia. Hem assolit els objectius, els hem compartit, i estem en un punt tan dolç de benestar, que no té preu.

Amb tot, però hem de seguir amb la caminada, que refent els metres per tornar a la pista, tan sols convergir ja veiem una fita que hi ha retolat Sant Ramon (sempre hi ha flors), desconec el motiu, a tocar hi ha la casa Prunes, que ens fiquem pel bosc un xic endins per gaudir una vegada més d’unes vistes espectaculars per la seva alçada i ubicació, de Castellgalí, de la carretera de Barcelona, del riu Cardener i un ventall de tot el que ofereix depenent de la vista de cadascú, pot ser més o menys ampla, la meva ja va de baixa.

A partir d’ara ja anem fent via novament en direcció a Sant Salvador de Guardiola, passant pel mas del Talló, algun altre mas que no en sé el nom, la Casa Nova, i així anem fent el descens per passar per les hípiques primer de Montserrat i després del Vendrell, per arribar a Cal Teixidor, que és a on hem deixat els cotxes per iniciar, i per tant finalitzar la caminada.

Com faig generalment hi deixo la traça per si sembla que és del vostre grat tot el que he comentat, i us ha encoratjat a dur-la algun dia a terme, jo tan sols la recomano perquè estic segur que la gaudireu molt, si sou amants de la natura, us interessa les construccions de pedra seca i antiga, i és que tan sols per les vistes que hom va veient durant la caminada ja s’ho val, l’enllaç és:La Guixola i plans de Sant Ramon-Agost 2021