LES MEVES EXPERIÈNCIES: Tolls PR C-131

Salut per tothom. Faig aquesta entrada per comentar la caminada que el divendres dia setze, onze membres del grup de caminadors del Walk Friday, hem compartit fent la Vall de les tolles de Santpedor, amb una circular de retorn al punt de sortida per Vallbona.

Aquesta és d’aquelles caminades que permet una quantitat de variants, i que totes elles són de bon fer. Encara que l’entorn sigui més o menys igual, però les variants es deuen a passar per masos o cases pairals diferents, amb unes vistes molt diverses, d’una banda o altra de les carenes, fer pujades més intenses o més suaus, sortir de Santpedor, del Mirador de Montserrat, o del Serrat de Castellnou.

Qui diu iniciar, també val a dir per finalitzar les caminades, ec.

La qüestió és que aquesta vegada l’hem fet sortint del Mirador de Montserrat (urbanització), i ens hem atansat a l’ermita de Sant Salvador de Torre Abadal, que el dimecres ja hi vàrem fer l’esmorzar, de la caminada de torn. Ja sabeu que està ubicada al Serrat de Castellnou de Bages (urbanització). Aquí en aquest punt concretament hi ha els senyals que ens orienten per anar a fer la caminada que he comentat, si anem seguint la marca de ratlles groga i blanca del PR, anirem a via a Vilatorrada, que a tocar a l’altre costat hi ha unes tines molt enrunades, però que no es pot passar de llarg, val la pena donar-hi una ullada. Llàstima que no gaudeixin de cap mena de protecció per preservar-les.

Fet la visita, seguim per la carretera que al cap d’uns quinze minuts més o menys, a l’esquerre nostre trobarem un trencant amb el senyal que ens informa d’algunes rutes que es poden fer, seguint recta aniríem a Viladelleva, però l’objectiu nostre és anar a veure els tolls de la vall. Per tant agafem el corriol que és molt maco, ben aviat travessem la riera de Bellver, per arribar al primer Toll, gorg o com ho vulgueu anomenar, és el de la Por, Vist des de dalt a on entrem és fascinant, tenim opció a baixar per un corriol, i enllacem amb la pista ampla de l’altre costat de la riera, anem a visitar la font del mateix nom molt embrancada de la malesa que hi ha, però queda allà mateix. Seguim la pista ampla i amb no re, una fita ens indica que ens trobem al segon toll el de Fontcoberta. Ignoro si hi ha font, l’hem buscat però sense èxit. El gorg és preciós, ens deixa embadalits, amb tot continuem fent pista ampla. Mentre ens dirigim a veure el tercer i últim toll, veiem una entrada que segons informació és d’una antiga mina de carbó, ja fa molts anys que no està activa, però crida l’atenció (ho constatareu amb les fotografies),seguim la pista, travessem un torrent i ja som el toll que s’anomena del Xuclador, novament tenim un espectacle immens, espectacular. Tots aquests ingredients fan que sigui una caminada molt agraïda, tant, que la caminada se’ns fa curta pel que decidim allargar la sortida. Entre el grup de persones hi ha la Sebastiana, que és coneixedora de la zona i ens proposa d’anar a travessar la riera de Bellver per anar en direcció a la terra del Garriga i fer una circular passant per Vallbona. Fem una bona estona una antiga carretera que ens menaria a Castellnou de Bages, evidentment la nostra direcció és la contrària, ens movem en orientació a Callús. Aquesta caminada com d’altres referent al terme municipal, en trepitgem si no recordo malament quatre, Castellnou de Bages, Santpedor, Callús, i si no hi passem, ben poc se n’hi falta, algun tram de Súria.

Veiem una barraca de pedra seca i com que ja tenim la gana feta, l’escollim amb el seu entorn per fer l’esmorzar, ens hi acompanya una bona ombra. Una vegada hem omplert l’estómac amb l’entrepà i algun glop de la sangria que ha portat la Sebastiana, i fet el cafè, que ha dut el Pere, ens espavilem que queda un camí per fer.

Emprenem de nou la marxa, seguint la pista ampla però molt ben resguardats del sol fins a quasi al final que arribem al molí de Vallbona, restaurat com podreu observar, l’hi fem la visita de rigor, tot ens interessa i val la pena aprofitar la caminada per gaudir al màxim de què aquesta ens ofereix. Anem fent la pujada ara sí, en direcció al Mas de Vallbona, que també està en estat de restauració ( diuen que la volen convertir en casa rural o de colònies). Un volt arribem a Can Mariano, que ja s’ha fet tota la pujada, entrem a la urbanització del Mirador de Montserrat. El resultat ha estat una caminada saludable perfecta, amb tretze quilòmetres que hem caminat, i hem invertit un temps total de quatre hores i deu minuts, i com no pot ser d’altre hem compartit una matinal d’estiu del mes d’agost fantàstica!

Si us sembla engrescadora, us convido que la feu, que segur que gaudireu tant com nosaltres.

La traça de Wikiloc és: Tolls Santpedor PR C31

També hem escollit la planta que ens ha semblat més adient per l’entorn pel qual ens hem mogut.

La planta amb la seva fruita ha estat: La Figuera de Moro

Avui ens ha quedat pendent de fer la visita a Viladelleva, que a no tardar massa anirem a caminar visitar. Ja us la comentaré.