LES MEVES EXPERIÈNCIES: CAN CASASAIES

A tres quarts de set ens trobem al terraplè de la Taverna d’en Mallol, com anem fent ara el mes d’agost, per a les set en punt amb els cotxes desplaçar-nos al lloc que quedem per emprendre la caminada saludable programada. En arribar totes les persones que ho hem compartit hem comentat el mateix. Bon dia. Uffff... quina calor aquesta nit! més ben dit xafogor, però que ha comportat un estat quasi excepcional de suar i dormir entre cometes, per l’angoixa produïda pel motiu esmentat. Amb tot però ens hem organitzat i a les set ens hem dirigit al Pont de Vilomara, per agafar la carretera de Rocafort i anar a l’aparcament del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, deixar-hi els vehicles i començar la caminada prevista, que no cal que digui amb uns paratges molt generosos i amables. Amb la xafogor que ens acompanya, amarats de suor, però gaudint de tot l’entorn, començant per la Vall del Flequer, amb les tines de la Bleda, per seguir a les tines de Les Tosques, enfilar el corriol amunt i atansar-nos a les tines de l’Escudalleta, travessar el torrent i seguir caminant per arribar a les tines d’en Ricardo.

Una vegada hem gaudit de tot, emprenem la pista ampla de l’esquerre que sense deixar-la ens mena a Casasaies. Parèntesi: “No estic ben segur de com s’escriu, ja que trobo informacions diferents, no sóc filòsof i em perdonareu la ignorància” Sembla que també és vàlid escriure Casassaies. En qualsevol cas l’objectiu ha estat anar a visitar aquest mas per la seva història en referència a uns fets protagonitzats pels Maquis, com també la Font de Mina que molt a prop hi ha i és coneguda amb el nom del mas.

Enllaç per saber de la seva vinculació amb els Maquis: Els Maquis a Casasies

En arribar a la casa i fet la visita que és molt interessant, hem esmorzat i recuperat forces, ens hem atansat a la font, i com és evident, satisfeta la nostra curiositat, refem el corriol de més o menys uns tres-cents metres, i novament a la pista ampla emprenem ara la baixada, en l’anada ha tocat pujar. Així que anem caminant i als vint o vint-i-cinc minuts trobem un trencant amb una fita a la nostra dreta que l’agafem, i ens mena a travessar el torrent del Flequer, per poder seguir pel corriol que ens farà arribar a la Casa del Flequer. Amb la calor d’avui tornem a parar i aprofitem per beure aigua que ens convé a totes les vint-i-una persones que avui hem compartit la caminada. Fet això emprenem altra vegada corriol amunt per arribar a la carena, que veiem un trencant a la nostra esquerre. L’agafem i de seguida veiem una casa anomenada Can Dragó, seguim ara ja baixant per arribar a una barrera, però que pel costat podem passar, anar fent via, veurem una barraca molt ben conservada, de fet és dobla, hi ha també afegit la part per poder aixoplugar no tan sols la persona humana sinò també a l’animal.

Molt aviat arribem a un trencant a la dreta que ena porta a l’Ermita de Sant Pere d’Oristrell, que com és lògic l’anem a veure, i també aprofitem per fer la recuperació hidratant, beure aigua.

Ara ens queden uns vint minuts per arribar als cotxes, passem pel mas d’Oristrell i a l’esquerre i vegem la pedrera que avui i estan treballant. Esperàvem poder omplir les ampolles d’aigua a la font que hi ha, però no ha estat possible, pel fet que estava seca. Per tant diguem que la caminada ha acabat amb moltes ganes d’anar a beure quelcom. Alguns ens hem fet la idea de parar al Pont de Vilomara i anar a fer una cervesa i tampoc, a dos bars que hem anat estaven tancats. Solució, cap a casa que és senyal que no convenia, així que definitivament ja ens adrecem a Manresa, punt final de l’experiència d’avui.

El més important la caminada s’ha assolit l’objectiu, l’hem gaudit molt, hem fet salut, hem escollit una planta del dia, que hi deixo l’enllaç per si desitgeu tenir més informació: La Canabassa

També la traça de la caminada: Vall del Flequer, Casasaies, Oristrell

I les fotografies que han sorgit en transcurs d’aquesta.