 |
Bona tarda seguidors. Ara sí que ja hem fet la cloenda de caminades
saludables programades pel mes d’agost. El grup de caminadors del Cap i
l’Associació de Veïns del barri de la Sagrada Família, ahir dimecres vàrem anar
al poble de Cabrianes que hi vàrem deixar els cotxes.
Comencem a caminar i ens dirigim a la pista que mena a la Carrera,
una casa preciosa, que ens dóna la introducció a la caminada que farem. Hi ha
una cruïlla, però nosaltres seguim recta amb pujada força pronunciada i no la
deixem fins que arribem al Forn de Guix del Garrell, a on i tenim una parada
obligatòria, com podreu veure en les fotografies, és un forn de guix que encara
es manté en peu una bona part, i val la pena gaudir d’aquesta construcció,
llegat dels nostres avantpassats. Un volt hem satisfet la nostra curiositat,
seguim enfilant pujada amunt per la pista (jo diria forestal), en qualsevol cas
està en molt bones condicions, que mena al Serrat de Montcogul. Al cap d’uns
vint minuts poc més o menys, obviant els trencants que anem veiem, arribem al
cim més alt de la zona, fins a la cruïlla de
camins que hi ha al peu del Serrat. Fem una parada per explicar el que ens han
fet observar els coneixedors de la zona: Aquí hi havia una gran pedra de gres
plantada en posició vertical que era utilitzada tradicionalment per esmolar les
eines de bosquetans i pagesos que passaven per aquí, era tan popular que va
donar nom a aquest indret. Inexplicablement la pedra va ser destruïda, però
anys més tard els propietaris de Fussimanya o Fucimanya, en van recuperar els
trossos que van poder i la van mig reconstruir. Durant la tallada del bosc de
la zona durant l'hivern de 2017-2018 la pedra es va retirar per evitar-ne la. Text extret de
l'itinerari geològic d'Artés al Pla de Roques Albes, del wikiloc de Josep
Girabal Guitart.
Ara per la dreta seguim
la caminada fins que veiem un corriol altra vegada a la dreta nostra que mena
al Mirador de les Roques Albes d’Artés. No cal dir que requereix una parada
d’excepció per tot el que ens ofereix, unes vistes impressionants, no passaré
per alt que segons les hores del dia, i l’estació de l’any que sigui, és molt canviant
per la posició del sol i per la variada climatologia, ec. Alguna fotografia hi
deixo.
Novament emprenem la
caminada, sembla que el camí queda tallat, però no és així, pels laterals de la
barrera que hi ha de pedres i llenya podem passar, i seguir per la pista, al
cap de ben poc a la dreta de nou, veurem un corriol que hi ha un senyal de prohibició
transitar motos, que nosaltres el fem i ja veurem de-seguida la casa de Fucimanya
amb la seva capella. En aquesta ocasió no podem entrar a visitar-la, per tant
seguim la caminada fins a la font de la Mare de Déu de la llet. Ara sí que hi
fem parada i esmorzem, perquè ja ens l’hem guanyat. Fotos de grup pel record i
som-hi de nou que no ha estat res. Anem caminant sempre recta sense fer cas als
trencants que trobem, fins que arribem al mas de Sant Martí de Serraïma, té
alguns detalls a observar però no hi parem, seguim fins a l’Ermita romànica del
mateix nom, que ara sí que ens permetem visitar el seu entorn, ja que l’Ermita
està tancada. Entre les vinyes que ens envolten, seguim fent la pista ampla,
trobem alguna cruïlla, però no tenim pèrdua, seguim recta uns vint minuts,
veurem un mas i al cap de poc un trencant a l’esquerre que mena cap al torrent
del Solà, que ens permetrà arribar al Castell de Sant Sebastià (Sallent), i la
seva Ermita dedicada a Sant Esteve i més tard com podreu constatar a Sant
Sebastià. També és obligat fer-hi parada per gaudir de tot l’entorn que des d’aquest
privilegiat lloc podem apreciar, viure i compartir que per això és la natura i
tot el que la conforma, afegint com és evident l’aportació històrica dels
humans que hi ha aportat el seu granet de sorra, i que ha servit per escriure, i
transmetre, generació rere generació, la seva petjada i que ens permet saber
dels temps passats.
Deixo un enllaç que si
voleu, podeu seguir per constatar que no som uns quants tan sols que caminem i
pensem com queda aquí registrat el fet de sentir, viure i respectar la natura, sinó
que estic segur que si ens agrupéssim, devem ser una multitud quasi impensable.
Aquests la descriuen al revés de com ho hem fet nosaltres, però l’entorn, i els
llocs són els mateixos: Ruta pel camí de Fucimanya
Per la caminada la
traça és: Cabrianes-Fucimanya-Castell de Sallent
La Planta del dia avui
podeu seguir aquest enllaç: Inula Conyza
SALUT I CAMINADES!
LA PLANTA DEL DIA AMB QUATRE ESTATS DIFERENTS
 
EL REPORTATGE GRÀFIC
CAL CARRERA                                         
Tot això és el que va donar de si
la sortida d’ahir dimecres.
  |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada