LES MEVES EXPERIÈNCIES: Pou de glaç riera de Cornet

Un nou dimecres i una nova caminada saludable que hem realitzat el grup de caminadors del Cap i l’Associació de Veïns del barri de la Sagrada Família.

Ahir amb un dia un xic més fresquet del que estem acostumats últimament, vàrem anar a visitar el pou de glaç o gel, com vulgueu anomenar-li de la riera de Sant Salvador, o també com altres l’anomenen riera de Cornet. En tot sempre hi ha algunes varietats, i com és evident s’ha de respectar, ja que mai existeix una veritat absoluta, el temps i les mateixes persones ens encarreguem d’ampliar els coneixements de qualsevol cosa que ens envolta, el progrés i l’evolució rau en aquest fet de voler saber quelcom més dia a dia.

Aquesta caminada és molt interessant pel contingut de coses a veure i gaudi. També tot l'entorn en general és molt amable pel que fa a que el desenvolupament d'aquesta, sigui distreta i enriquidora a la vegada. Començant per l'entorn de les vinyes de l'Oller del Mas, seguit de la Riera de Cornet o Sant Salvador, amb la seva ribera, el pou de gel que està molt en bones condicions de poder-hi entrar, travessant la riera es pot seguir fins al Biarritz, gaudint d'unes vistes espectaculars amb l'orografia de la riera, afegint les panoràmiques que més tard des de la carena es veuen en general. Em descuido coses, però al finalitzar la caminada amb el forn de coure les olles, ja és la cirereta del pastís.

El grup la vàrem començar des del barri del Sol i Aire, que és un bon lloc per deixar-hi els cotxes, fent via al barri dels habitatges del Pare Ignasi Puig (El Xup), i pel meandre de la riera de Rajadell vàrem anar a l’Oller del Mas. Ara ja ens endinsem al bosc per la pista ampla i corriols que ens menen a baix a la riera de Cornet, arribem i la travessem per anar per un pla de noguers a l’objectiu escollit, que és el Pou de Glaç. Un volt l’hem visitat i satisfet la curiositat que desperta, anem a la ribera de la riera per descansar una mica mentre esmorzem i recuperem les forces. Amb els crancs de l’espècia americana invasora que hi ha, han ajudat a entretenir-nos.

Al cap d’uns vint o vint-i-cinc minuts, emprenem la caminada novament amb el consens d’arribar-nos al que antigament coneixíem pel lloc del Biarritz. Un lloc a on hi havia una gola important, i una esplanada a on la joventut, i, no tan joves es compartia per anar a banyar-se i fins i tot hi havia famílies qui s’hi passaven el dia de festa, pel seu entorn de frescor, amb l’aigua com he dit per poder-se banyar, amb el complement si m’ho permeteu d’un “xiringuito”, en el que s’hi podia consumir refrigeris, fer el vermut, gelats, cafè, en fi....

La qüestió va ser recordar uns temps de joventut, que ara com és evident tot ha canviat, inclús el cabal de l’aigua que no és pas ni de bon tros el mateix, però ho hem gaudit i compartit les vint-i-cinc persones que en la caminada ens vàrem aplegar. Seguim amb la caminada carena amunt, amb unes vistes esplèndides per arribar al forn de coure les olles que feien servir originàriament. Tot això ha estat possible amb el guiatge del company Josep Lluís Lozano, que resideix a Salelles i per tant és un bon coneixedor de la zona. Moltes gràcies Pepe (entre amics li agrada que se l’anomeni Pepe). Quan donem la visita per fet, emprenem la caminada de nou per tornar al barri del Xup, i atansar-nos al barri del Sol i Aire d’on hem sortit el matí per així retornar a Manresa.

En aquesta ocasió no hem escollit una planta del dia, l’estrella ha estat el “Cranc Americà”, no perquè li tinguem massa estima, però sí que hem pensat que seria adient conèixer un xic aquesta espècie invasora en les nostres rieres i rius.

Si seguiu aquest enllaç en podreu ampliar coneixements: El Cranc de riu

La traça de la caminada és: Pou de glaç de Cornet i Biarritz

Moltes gràcies per visitar el bloc