EL TEMPS

El tiempo - Tutiempo.net

La vida és un repte: segueix els teus somnis, ells saben el camí.

divendres, 2 d’agost de 2019

A La Cantina- Monistrolet


Bones vacances a totes les persones que llegiu el bloc si ja les heu començat a fer. Alguns poder ja les heu acabat, altres el millor les teniu previstes fer més endavant, en qualsevol dels casos: Us desitjo que ho passeu fantàsticament bé, que les gaudiu molt i que la tornada sigui amb les energies noves recuperades per emprendre la resta de l’any que tenim per completar.
Avui divendres i per encetar el mes d’agost, els caminadors del grup “Walk Friday”, hem dut a terme una caminada per l’entorn de la riera de Rajadell, gaudint de bona ombra, uns boscos molt generosos, unes vistes esplèndides i de les fonts que durant l’itinerari hem anat trobant.
Hem sortit de bon matí del bosc del Suanya, i per la pista ampla en arribar al gorg Blau, hem agafat el corriol de l’esquerra de la riera fins a arribar al pont que permet travessar la riera. Veiem un senyal vertical informativa, nosaltres seguim endavant sense deixar el corriol, que tota l’estona segueix el curs de la riera i per tant és molt bonic, doncs al cap d’uns vint o poc més de minuts arribem a la Font de la Girada. Tan sols hi parem uns minuts i seguim la caminada per enllaçar travessant la riera altre cop, per unes pilones que hi ha, i a la vista ja tenim el pont que hi passa la via del tren de línia de Lleida. No més de fer el pont a la nostra esquerra hi ha novament un corriol que l’agafem i sense deixar-lo ens mena a la pressa i pou de La Noguera. Travessem altre cop la riera i veiem un senyal vertical que ens orienta per la dreta a la font del Marc, ens queda a uns sis o set metres de pista ampla en què passem per davant d’una masia i molt aviat abans de fer el revolt a la dreta nostra veurem altra vegada un senyal que ens informa de la font. Ara ens desviem uns metres que baixem i la font ja la tenim a la vista. És un raconet molt maco, sobretot si hi ha aigua corrent, encara que val la pena de veure, sigui el temps que sigui. Un cop l’hem gaudit, refem els pocs metres i seguim la pista ampla que ens fa arribar a una carretera, amb tot de senyals per l’encreuament que hi ha, anem a la dreta que fent unes quantes passes ja veurem el restaurant de La Cantina, que avui dia resta tancat al públic, no obstant és un lloc molt adient i acollidor per fer-hi el mos, que és el que acostumem a fer nosaltres.
Esmorzats i descansats emprenem de nou la caminada dirigint-nos a Can Planell, ara ens toca fer uns trenta minuts d’asfalt per arribar fent unes granges que anirem passant de llarg fins a la Mina d’aigua, que abasteix la zona dels noguers. Ara de difícil accés pel vailet, i, el malmès que està el caminet (poder no volen que hi anem intrusos),
quasi al davant mateix a la banda esquerra hi ha els dipòsits de la reserva d’aigua, de construcció modernista, que avui no els hem visitat (ho deixem per un altre dia), i també el molí, ja que la caminada anava per seguir la pista ampla que ara és encimentada pel fort pendent que fa, i preservar el camí que es deteriori amb les glaçades i altres elements climatològics. Així que passem de la cruïlla que trobem seguim caminant amunt, ara fa una pujada fins que s’acaba el en cimentat, i tornem a caminar per pista ampla que voreja la urbanització de Sant Salvador de Vallformosa (Rajadell). Durant aquest tram gaudim d’unes vistes molt generoses de Can Gallifa, La Noguera, o antic restaurant de Can Pressegué, escolliu el nom que més us agradi, però sí que vull ressaltar que seguim amb les construccions modernistes de l’Arquitecta Ignasi Oms. Hi deixo un enllaç per si desitgeu ampliar coneixements sobre aquest tema, jo quasi que ho recomano si m’ho permeteu: Can Gallifa, Masía Noguera.......
Satisfets de gaudir de tot l’entorn que ens acompanya, arribem a un dipòsit d’aigua de reserva forestal, hi ha diferents camins, seguim recta el ballat de la urbanització i al final de la baixada, ja veurem un corriol a l’esquerra que ens mena a la pista de la font de l’Arrel. En arribar a baix anem per la dreta i arribem al torrent de l’Infern que el travessem i pugem a la font de l’Arrel (és obligat fer-hi una paradeta). Gairebé som al final de la caminada, puix que fent el corriol que tenim al davant aquest ens mena a la carretera enquitranada que va de Manresa a Sant Salvador de Vallformosa, ara doncs anem per l’esquerre via al Suanya, que és a on hem deixat els cotxes per tornar a casa.
Aquí hi teniu la traça de Wikiloc: La Cantina-Monistrolet 2

Avui hem tingut el plaer de gaudir de la planta que podeu veure, i si en voleu saber més en particular, podeu seguir aquest enllaç: Orella de llebre

Això és gràcies a la Mercè Soldevila, que no ni passa cap de desapercebuda, és d’envejar tot el que ella coneix, ens ensenya i comparteix amb el grup. 
LA ORELLA DE LLEBRE

PER CORRIOLS MOLT GENEROSOS

LA  MARI SEGUIDA DE LA SEBASTIANA PELS CORRIOLS

LA DOLORS SEGUIDA DE LA NEUS

UN ALTRE DOLORS SEGUIDA DEL JOAN

UNA PRECIOSITAT TOT L'ENTORN

LA FONT GIRADA

FENT ELS COMENTARIS DE TORN

SEGUIM CAMINANT PER LLOCS MOLT GENEROSOS

UNA CAMINADA DE LES QUE AGRADA REPETIR MÉS D'UNA VEGADA

UN PLA REPLET DE NOGUERS

LA MASIA AMB EL SEU CAVALL BLANC PRECIÓS

LA FONT DEL MARC

UN CARTELL DE LA CANTINA - HEM ARRIBAT

MENJAR, BEURE, DESCANSAR, XERRAR........

ASSEGUTS, DRETS, HI HA ESPAI PER ESTAR COM UN VULGUI

XERRAR SEMBLA QUE NO ENS AGRADA GAIRE OI?

COMPARTINT EL QUE CADASCÚ PORTA AMB EL GRUP

L'ANTOLIN AMB LA MARI -UN AMBIENT DE GERMANOR I SATISFACCIÓ PLENA

EL MARIO AMB LA BOTA DEL VI QUE COMPARTEIX AMB TOTHOM

FOTOGRAFIA DELS PARTICIPANTS D'AVUÍ

UN TOTAL DE QUINZE PERSONES

AQUESTA L'HA FET EL JOAN MUIXÍ

EL PERE ISMAEL SATISFET I CONTENT CREMANT ADRENALINA

UNA DE LES PANORÀMIQUES DE LES QUE HEM GAUDIT

AL FONS HI HA LA NOGUERA O CAN GALLIFA

OBSERVANT EL DIPÒSIT D'AIGÜES PLUVIALS

LA FONT DE L'ARREL

L'ENTORN DE LA FONT
Això és el que ha donat de si la caminada d’avui, gràcies per la visita.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada