LES MEVES EXPERIÈNCIES: Vall del Flequer, Casassaies i Oristrell

Divendres dia vint-i-u de juny, encetem el solstici de l’estiu i quina millor manera de fer-ho si no amb una caminada com la d’aquest matí que hem gaudit catorze integrants del grup de caminadors Walk Friday.

Dic això pel fet que ha estat una matinal molt variada climatològicament parlant. Hem començat aquesta a dos quarts de vuit més o menys, arrancant de l’aparcament del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, ens hem dirigit a fer el recorregut de les tines de la Vall del Flequer, com són les tines del Bleda, les del Tosques, les de l’Escudelleta i les del Ricardo. Aquí diguem que s’acaba l’itinerari dels diferents grups que ja he citat, encara que en tot el seu entorn n’hi ha moltes més.

Seguim amb la caminada enfilant la pista ampla sempre recta que ens mena a la cruïlla que trobem la pista que ve, o, es pot anar a Rocafort, nosaltres però continuem recta, i encara anem pujant carena amunt, que ens portarà a l’objectiu d’avui que ha estat a Cassasaies, una vegada l’hem visitat hem decidit anar a la font del mateix nom. Pel fet de ser un bon nombre de participants i no haver-hi lloc adient a la font per poder esmorzar, hem refet un xic de camí, i, en un pedregar com veureu en les fotografies, hem aprofitat per recuperar forces i fer el cafetó. Com manen les bones maneres ens hem fet unes fotografies de record, i novament hem empres la caminada, refent una part de l’anada, encara que a la mitja hora de caminar més o menys, hem agafat un trencant a la nostra dreta per travessar el torrent del Flequer, i enfilar corriols amunt fins a arribar a la casa del Flequer. Ara hem parat a fer un gaspatxo, que la companya Sebastiana, ens ha obsequiat per l’ocasió (certament ha valgut la pena del bo que estava, i el bé que se’ns ha posat). Ara i aquí ha començat a caure alguna gota, fins ara hem gaudit d’un temps mig i mig, vull dir, mig ennuvolat, i mig assolellat, les imatges en deixen constància, però s’ha girat (de fet ho veiem a venir), i mentre ens atansàvem a l’ermita de Sant Pere d’Oristrell, la pluja i la pedra, ha fet acta de presència amb força quantitat, tant que hem tingut de protegir-nos amb les capelines, paraigües, cangurs, ec. Cadascú el que tenia més a mà. Així doncs que hem seguit caminant, per arribar a l’ermita de Sant Pere d’Oristrell, passant també per davant de la Masia d’Oristrell, i fent la pista pavimentada que va baixant, avui amb l’aigua que hi corria com un rierol, ja hem arribat a l’aparcament a on hem deixat els cotxes per poder dur a terme la caminada.

Imagino que traureu la conclusió, que ha estat una caminada que generalment acostuma a ser molt interessant pel seu contingut i entorn, afegint el factor de la pluja i la pedra, acompanyada de trons i llamps, que una mica impressionaven eh! Ha estat una experiència molt positiva i agradable per la satisfacció que al final, a l’haver assolit els diferents objectius, i sense cap mena d’incident haver-los gaudit plenament, hem compartit una matinal per recordar, que si tot va bé, el mes d’agost amb el Grup de Caminades del Cap i l’Associació de Veïns del barri de la Sagrada Família, la compartirem novament amb totes les persones que hi estiguin interessades.

Una vegada més hem escollit una planta del dia que és la que podeu veure i seguir l’enllaç si desitgeu ampliar informació: Sempre viva

Si entreu a internet i demaneu informació de les tines, i la vall que avui hem recorregut, hi trobareu moltíssima informació, per tant, no hi deixo cap enllaç, prefereixo que hom esculli el que li sembli més adequat.

Ara gaudiu de les fotografies que hem fet avui, tot i que insisteixo que tenint en compte que a l’agost i tornarem, ja hi haurà més varietat.

Per seguir l’itinerari d’avui seguiu aquest enllaç: Pel parc natural de Sant.......

GRÀCIES PEL VOSTRE TEMPS DISPENSAT SEGUIDORS!