LES MEVES EXPERIÈNCIES: BALÇ CANER

Bon cap de setmana a tothom. Ahir divendres els Senderistes vàrem fer una caminada que ens havíem preparat, però tan sols començar per agafar el camí no l'hem sabut trobar per raons que us explicaré i segur que ho entendreu.

La publicació la faig avui dissabte pel fet que em va sortir més feina del que tenia previst i amb conseqüència no vaig disposar del temps necessari per fer-ho. Valgui la bona intenció oi?

La caminada com he dit no va ser la que en principi teníem intenció de fer, perquè aquest any amb les pluges abundants que hem sofert, els camins estan més que ofenosos de les herbes, i altres impediments com caigudes d’arbres, deteriorament del terra, esllavissades, ec. Per començar havíem d’anar per la llera del riu Llobregat, i no l'hem pogut ni iniciar pels inconvenients que ja he citat, però malgrat tot hem tibat de recursos i ens n’hem sortit amb èxit.

D’entrada hem anat de Sant Benet de Bages, a Navarcles pel passeig del riu. En topar amb l'escull hem decidit seguir entrar al poble per la part nova, i en arribar a la carretera de Talamanca, ens hem dirigit al Balç Caner, hem fet la pista ampla que hi ha, amb unes vistes precioses tant del Monestir de Sant Benet com de Navarcles en anar-nos allunyant del poble. Hem arribat a la pista de Les Generes, però ens ha semblat que faríem poca cosa, i s’ha decidit de tornar enrere, per agafar un corriol que ens mena a dalt de la carena. No cal dir que altra vegada gaudim d’unes vistes fantàstiques, de la vall, del riu Llobregat, de Montserrat, en fi...Tot això per uns corriols que conviden a fer camí i gaudir de l’entorn en general, que et deixa embadalit i et proporciona una satisfacció difícil de descriure, són experiències que s’han de viure. Per les fotografies que hi deixo ho podreu confirmar. Així hem arribat a dalt la carena, i a on ens ha semblat bé hem parat per esmorzar.

La tornada, l’hem fet seguint la pista ampla que trobem un trencant a la dreta que ens mena a la Casa de Les Generes, la passem de llarg (la casa), un camp ens queda a la dreta, anem baixant i ja veiem el Pont de Les Generes, just en començar el pont hi ha un corriol a la dreta que va a la Font dels Burjons, per aquí comencem a fer ara sí, la llera del riu Llobregat sense deixar-la fins a quasi Navarcles, que hem d’enfilar a un camp per poder arribar al lloc de sortida. Ja he dit en començar que d’entrada no ho hem pogut fer pel problema de no saber trobar o veure el camí. En fer-ho al revés, hem salvat l’escull com hem pogut, arribant a la conclusió que si no hi ha una actuació de desbrossament del camí, malauradament haurem de deixar passar un cert temps per tornar a fer l’itinerari de la llera del riu, o bé oblidar-ho. Una llàstima, perquè perdrem una part de la ruta molt interessant, insisteixo, com ho podreu apreciar amb les fotografies.

Per acabar s’hi ha afegit un altre inconvenient, l’aplicació del Wikiloc, no m’ha gravat bé el trac, però hi poso el del company Joan Canyadell, que hem compartit la caminada, per tant és de fiar. En quan a la planta o flor del dia l'enllaç
es: La Indiana Recordatori, s'ha de prémer el botó esquerre del ratolí per accedir als enllaços, al moment que canvia de color la lletra.

Enllaç del Wikiloc: Font dels Burjons,generes i Navarcles
Deixant a banda els impediments que ens han sorgit, vull dir-vos que no ens ha espatllat per res el dia, ans al contrari, s’ha fet bona la dita "que no hi ha mal que per bé no vingui", i les nou persones que ho hem compartit hem xalat de valent.