Salut per tothom. Faig aquesta entrada per comentar la caminada que
el divendres dia quinze, dotze membres del grup de caminadors del Cap i l’Associació
de veïns del barri de La Sagrada Família, hem compartit fent la Vall de les
tolles de Santpedor, amb una circular de retorn al punt de sortida del carrer
Vallbona de la urbanització del Mirador de Montserrat.
Aquesta és d’aquelles caminades que permet una quantitat de
variants, i que totes elles són de bon fer. Encara que l’entorn sigui més o
menys igual, però les variants es deuen a passar per masos o cases pairals
diferents, amb unes vistes molt diverses, d’una banda o altra de les carenes,
fer pujades més intenses o més suaus, sortir de Santpedor, del Mirador de
Montserrat, o del Serrat de Castellnou.
La qüestió és que aquesta vegada l’hem fet sortint del Mirador
de Montserrat (urbanització), i ens hem atansat a l’ermita de Sant Salvador de
Torre Abadal. Aquí en aquest punt concretament hi ha els senyals que ens
orienten per anar a fer la caminada que he comentat, si anem seguint la marca
de ratlles groga i blanca del PR-C 131, anirem al Mas de Vilatorrada, que a
tocar a l’altre costat hi ha unes tines molt enrunades, però que no es pot
passar de llarg, val la pena donar-hi una ullada. Llàstima que no gaudeixin de
cap mena de protecció per preservar-les.
Fet la visita, seguim per la carretera que al cap d’uns deu
minuts més o menys, a l’esquerre nostre trobarem un trencant amb el senyal que
ens informa d’algunes rutes que es poden fer, seguint recta aniríem a
Viladelleva, però l’objectiu nostre és anar a veure els Tolls de la vall. Per tant
agafem el corriol que és molt maco, ben aviat travessem la riera de Bellver,
per arribar al primer Toll, gorg o com ho vulgueu anomenar, és el Toll de la
Por, vist des de dalt a on entrem és fascinant, tenim opció a baixar per un
corriol, i enllacem amb la pista ampla de l’altre costat de la riera, seguim la
pista ampla i amb un no re, una fita ens indica que ens trobem al segon Toll el
de Fontcoberta. Ignoro si hi ha font, però imagino que antigament és possible
que n’hi haguera alguna. El gorg és preciós, ens deixa embadalits, continuem
fent pista ampla per anar al tercer Toll, que m’atreviria a dir que al meu parar és el més gran dels
tres, tots ells encisadors, tot i que el cabal de l’aigua en aquesta ocasió no
és gaire alegre per la manca de pluges. A uns vint o trenta metres més endavant
de la pista seguim la pista podem veure l’entrada a una antiga mina de carbó,
ara molt embrossada i difícil de veure si hom no la coneix, fàcilment l’hi
passa desapercebuda, ja que no es veu ni el senyal que ho indica. Una vegada
gaudit de tot, refem els vint o trenta metres per travessar la riera de Bellver.
Deixeu-me dir abans, però que tots
aquests ingredients fan que sigui una caminada molt agraïda, tant, que
se’ns fa curta i per això decidim allargar la sortida.
Deixo tres enllaços que si en voleu ampliar informació, sobre
els tolls i de Vilatorrada i de la Mina
de carbó us ajudaran:
Per Vilatorrada:Vilatorrada Per les Tolles: Tolls de la Riera de Bellver Per la Mina de carbó: Mina de lignit del Xuclador
Entre el grup de persones hi ha la companya Sebastiana, que és
coneixedora de la zona i ens proposa d’anar a travessar la riera de Bellver per
anar en direcció a la terra del Garriga i fer una circular passant per
Vallbona. Fem una bona estona una antiga carretera que ens menaria a Castellnou
de Bages, evidentment la nostra direcció és la contraria, anem fent via en
direcció a Callús. Aquesta caminada resumint transcorre per Castellnou de
Bages, Santpedor, Callús i si no hi passem, poc se n’hi falta per trepitjar
també el terme municipal de Súria.
Parem a fer un mos i recuperar forces, i emprenem de nou la
caminada anant per la zona del Clot de Les Ànimes en direcció al Torrent de Vallbona
i que ens permet arribar al Molí de gra del mateix nom. Com és evident el
visitem, està restaurat de fa un parell o tres d’anys i per tant està de molt
ben veure, amb les fotografies ho constatareu.
Feta la visita anem fent la pujada ara sí, en direcció al Mas de
Vallbona, que també està en estat de restauració (diuen que la volen convertir
en casa rural o de colònies). Un volt arribem a Can Mariano, que ja s’ha fet
tota la pujada, entrem a la urbanització del Mirador de Montserrat. El resultat
ha estat una caminada saludable perfecta, amb dotze quilòmetres i poc més que
hem caminat, i hem invertit un temps total de tres hores i trenta minuts.
La traça que he gravat és:Tolls de Sanpedor PRC-131-21
 |
| EL GRÀFIC |
En aquesta ocasió hem acabat la caminada celebrant l’aniversari
de la companya Sebastiana i el seu marit Juan, que ens han obsequiat amb un
refrigeri que no hi mancava de res, de veritat que ha estat insuperable el que
ens han preparat, i els quedem però que molt agraïts per la sorpresa tan
agradable com no pot ser d’altre.
Aprofito per tant en nom de tots els que avui hem compartit la caminada
i segur que de tot el grup de caminadors, que ho puguin celebrar per molts i
molts anys més, amb salut i benestar tal com ho han fet fins el dia d'avui.
 |
| LA COMPANYA SEBASTIANA I EL SEU MARIT JUAN |
 |
| JA VEIEU LES CARES CREC QUE SOBREN LES PARAULES |
 |
| TOTS ENFEINATS... |
 |
| ...ALEGRES I CONTENTS |
 |
| ...AMB DOBLE MOTIU |
 |
| EL RECORD GRATIFICANT DE LA CAMINADA I LA CELEBRACIÓ... |
 |
| ...DE L'ANIVERSARI DELS NOSTRES COMPANYS |
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCom us envejo caminaires!!! Com que em queda a prop, intentaré fer una part d'aquesta última. Salutacions Vicenç i a tothom!!!
ResponEliminaJoan