LES MEVES EXPERIÈNCIES: La Pressa del Ventaiol-Salut informació

El mes d’abril ha arribat al final, però amb les caminades saludables seguirem fent salut també el mes de maig. Per aquest motiu en l’entrada d’avui en primer lloc, i, abans que comentar la caminada del divendres, us faig avinent una informació sobre la salut que com és evident, tothom més tard o d’hora anem fent-nos amb una edat que ens calen eines per com vaig dient sempre ens ajudin a preservar la salut amb un nivell de qualitat el més alt possible. Aquesta informació me la fan arribar des de La Fundació La Caixa, per la relació que també hi tinc pel fet de participar en alguna de les diverses activitats que duen a terme, entre les quals hi ha la que us presento i que pot ser d’interès, en principi no a nivell personal, però sí per a coneguts, familiars, amics, etc. Que es trobin en alguna situació de les que en el programa podeu constatar, i de vegades no en tenim informació a l’abast, no sabem a on anar a informar-nos o recorre perquè ens assessorin. Pel que com ja he mencionat pot ser una eina prou útil i en un moment donat servir-nos d’ajuda.

Gràcies pels minuts que em dispenseu amb aquest tema.

Pel que fa a la caminada de divendres, vàrem anar vint-i-quatre persones a la Pressa del Ventaiol. Feia poc més d’un any que no hi havíem estat, la trobem ubicada en un tram de la riera de Sant Esteve, o de Mura, com vulgueu, perquè les dues denominacions són vàlides, no molt lluny hi ha l’Ermita de Sant Esteve de Vila-rasa, el Mas del Ventaiol, pel costat esquerre ens hi queda el coll de Les Generes, és a dir que si tenim ganes de caminar, podem fer diferents itineraris tots ells molt interessants.

Nosaltres, però l’objectiu era fer el mos a la Pressa, l’anada l’hem dut a terme per la llera de la riera, i la tornada hem passat per la pista ampla per poder visitar les dues tines que hi ha que són la Tina Transformada i la Tina Solitària. Hem continuat per la pista i hem anat de nou a les Tines de Les Solanes (dic de nou perquè a l’anada ja les hem vist), vol dir que a partir d’aquí repetim la pista i els camions que hem fet a primera hora, que hem passat per la Tina del Polvorí que a l’altra costat del riu Llobregat encara podem veure les runes que en queden del Polvorí, també veiem Els Tres Salts, de lluny la Casa de Les Set Tines, i pel gual dels Ulls del Llobregat fem la pista de Sant Benet per l’esquerre i anar quasi a Viladordis. En arribar a la cruïlla agafem la pista que mena a Can Truncalla, per convergir amb la carretera de Viladordis, que ens atansem a la Torre Busquet, per entrar pel barri de La Font dels Capellans i finalitzar la caminada a davant del Cap com anem fent habitualment.

Si és del vostre grat i us animeu a fer-la com ho he fet podeu seguir la traça que he gravat, m’he descuidat de marcar el Waypoint de les Tines de Les Solanes, i en el tram de les dues tines que he citat ho he aglutinat, ja que les dues queden a tocar, segur que si visiteu una veieu l’altra, les dues són prou interessants i ben conservades, ho constatareu per les fotografies que deixo com sempre, i que procuro seguir un ordre cronològic.

L’enllaç de l’itinerari és: Del Cap a la Pressa del Ventaiol-2021

Perdoneu que de la pressa a la Tina solitària, no hagi gravat, observareu que hi ha una línia recta, són uns tres-cents metres com a molt que podeu afegir al quilometratge, el temps i tota la resta de traça és correcta.

Feia un any llarg que no hi havíem estat, però tot i això avui l’hem invertit, primer hem fet la llera de la riera, encara que he de dir que ha estat mixta, perquè en alguns trams per evitar mullar-nos massa, ho he canviat per altres alternatives, la tornada per la pista ampla de les dues tines l’he respectat perquè tot i les pluges dels últims dies no afecta el trànsit en aquest tram.

La qüestió és que hem dut a terme l’hàbit de caminar i gaudir de la natura, fent activitat saludable i preservant la salut dintre el que està al nostre abast. Hem vist el riu Llobregat amb un cabal d’aigua molt alegre que feia temps que no era així, ens ha fet un temps molt agradable fins al punt que a la tornada fins i tot ha fet caloreta. De bon matí hem iniciat la caminada amb boira baixa, una mica fresqueta i quatre gotes, però la veritat és que ha durat un obrir i tancar d’ulls, perquè insisteixo al final el sol ha anat traient el cap intermitentment i sobrava roba.

Això ha estat tot per aquesta ocasió, moltes gràcies per seguir-me en el bloc i si desitgeu contactar amb mi pel que calgui, resto a la vostra disposició.