A les Barraques de l'Oller

Per completar la tercera caminada saludable del mes, el divendres hem anat a gaudir de les barraques de pedra seca que pels voltants de l’Oller del Mas n’hi ha forces. Així que envoltats d’un bosc esplendorós, de vinyes que els ceps ja treballen intensament, i altres que hem vist que les estan implantant, les oliveres i les barraques, alguna d’elles prou ben conservades, llàstima que en alguna tot s’ha de dir, els molt porcs que transiten per aquests llocs tan acollidors i amables, i deixen la seva merda literalment, ho expresso tal com ho sento, perdoneu, però són d’aquelles coses que m’indignen de tal manera que no em puc reprimir, vergonya haurien de tenir els que ho fan. En aquests casos no diran que no hi ha prou altres llocs per fer les feines personals que no sigui a dintre les barraques. Per mi és un menyspreu total no tan sols a les valuoses construccions, sinó també als avantpassats nostres que ens han deixat un llegat històric de valor incalculable, en cada pedra que hi ha a la construcció sigui barraca, sigui mur, o també algun pou per citar alguns dels elements d’aquest tipus, ha costat un esforç, un treball i hi ha una part de la història qui sap si dels nostres besavis.

Són actuacions que no les hi trobo justificació de cap mena, em desanimen i a la vegada em fa pena, m’enfurisma de tal manera que si arreplegués alguna persona fent un acte d’aquests, l’hi recriminaria enèrgicament, en fi...

Anem per la part positiva, ja em passarà l’enfadament, el resultat final ha estat com generalment molt agradable per tot el que hem gaudit i compartit avui les catorze persones que ho hem viscut durant la matinal primaveral que ens ha fet i ens ha permès també de poder gaudir unes bones vistes precioses com podreu constatar amb les fotografies que hi deixo al final del comentari. En aquesta ocasió tan sols hem estat catorze persones perquè en relaxar les restriccions per la Covid, els companys del grup que són més valents, i gaudeixen d’unes aptituds físiques per les circumstàncies que siguin, es poden permetre fer sortides més exigents, entre elles també gaudir de la mitja i alta muntanya, que desitgem que sigui per molts anys, durant la setmana ja ens fan companyia en les caminades que amb una durada de tres horetes més o menys anem compartint per preservar la salut i òbviament gaudir de la natura que no oblidem tant ens agrada.

En aquesta ocasió ho hem fet de la manera que diu l’enllaç que he gravat amb Wikiloc:Del Cap a les Barraques de l'Oller del Mas

GRÀFIC DE LA CAMINADA

La veritat és que aquesta caminada ha estat la primera vegada que algunes persones  l’han viscut, l’han conegut, altres ho vàrem poder conèixer fa més o menys un mes enrere amb els companys de caminades del barri de Valldaura, que acostumem a compartir amb ells les caminades dels dimarts, que és el dia que amb teoria, el grup nostra fem descans, ja que les sortides nostres habituals són els dilluns, dimecres i divendres.

Molt breument diré que hem anat de la ciutat, al barri del Xup, per arribar a l’Oller del Mas, i per la pista que mena a la riera de Sant Salvador, hem caminat uns vint minuts i hem fet un trencant a l’esquerre, que ja n’hem deixat un enrere, però hem seguit fins a veure una vinya, que és a on hi ha el segon trencant. L’hem agafat i al cap de deu minuts ja veiem la primera barraca. Avui hi havia treballadors que estaven mantenint una nova implantació de ceps, vinya nova. Per evitar el soroll i la merda de la barraca, hem seguit un xic endavant que hi ha la segona i en el pla que hi ha hem fet la parada, per recuperar forces, ja fa unes dues hores que caminem, un volt s’ha fet el mos, i les fotografies pel record del dia, hem emprès la caminada de nou per retornar a convergir amb la pista ampla que hem fet a l’anada. Per l’esquerre hem baixat i pujat la pista fins a l’Oller del Mas, però ara hem seguit per la dreta, per dirigir-nos per can Setó a la font del Balçet, baixar al gual de la riera de Rajadell, anar al Mas dels Corrons, per fer via a la Torre de Santa Caterina, baixar al barri de La Guia i pel camí de la Cova hem arribat al Cap, punt de trobada, inici i final de les caminades saludables.

L'ELVIRA JA HA TRAVESSAT LA VIA DEL TREN DE LLEIDA

FA CALOR UN DIA PRIMAVARENC

UNA PARADA PER TREURE LA ROBA QUE SOBRE

FENT VIA PEL CAMP QUE MENA AL BARRI DEL XUP...

AMB LA VISTA AL FONS DE MONTSERRAT FANTÀSTIC

EL PERE A DAVANT DEL GRUP - A DARRERE HI DEIXEM EL BARRI DEL SOL I AIRE

LES ROSELLES I EL CEREAL

ARRIBADA A L'ENTORN DE L'OLLER DEL MAS

LES VINYES I L'OLLER DEL MAS

ELS CEPS ESTAN ESPLENDOROSOS

UNA ALTRA PERSPECTIVA

FENT VIA PER LA PISTA  QUE MENA A LA RIERA DE SANT SALVADOR

UNA VINYA BEN JOVE

UNA BARRACA MOLT BEN CONSERVADA - LLÀSTIMA DEL QUE HI HA A DINTRE

UNA CONSTRUCCIÓ QUE EMBADALEIX

SEGUIM AMB LA CAMINADA

ARRIBADA A LA SEGONA BARRACA

AQUESTA MÉS PETITA PERÒ FIXEU-VOS QUE LA PEDRA LATERAL FA DE PARET QUINA JOIA!!

AL COSTAT DE LA BARRACA HI HA AQUEST TURÓ...

... I TAMBÉ AQUEST PLA QUE FA QUE SIGUI EL LLOC...

...ADIENT PER FER-HI EL MOS I DESCANSAR UN XIC

COMPARTIR ANÈCDOTES O MOMENTS DE LA CAMINADA...

...DE L'ENTORN EN EL QUAL ENS TROBEM GAUDINT DE LA NATURA

LES FOTOGRAFIES DE RECORD DEL GRUP

LES HA FET EL COMPANY MARIO - GRÀCIES!

MOLTES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE AVUI HEU FET REALITAT LA SORTIDA SALUDABLE

LA TERCERA BARRACA VISTA PER DARRERE

FENT VIA ENTRE LES OLIVERES GAUDIM D'AQUESTA PRECIOSA PANORÀMICA

ALTRES VINYES DE L'ENTORN AMB LA MUNTANYA DE MONTSERRAT EXPECTANT

LES PISTES I ELS CAMINS  MOLT GENEROSOS

LA COMPANYA MONTSE RIBALTA I EL PERE FELIU ANAR FENT CAMÍ

UN REGAL MÉS DE LA NATURALESA AMB LA CRESTA DE LES AGULLES DE MONTSERRAT

HEM ARRIBAT DE NOU A L'OLLER DEL MAS PERÒ ARA SEGUIM PER L'ALTRA...

...COSTAT I ANAR A GAUDIR...

...DEL QUE LA MONTSE ENS INDICA L'ENTRADA... 

...LA FONT DEL BALÇET QUE QUEDA AMAGADA SI HOM NO EN SAP EL LLOC

EL COMPANY JUAN CANTON ARREGLA EL TUB DE LA FONT

LA MARI CARMEN L'ELVIRA I LA MARIA ESPEREN DAVANT DEL CORRIOL DE LA FONT

FENT LA BAIXADA PER ANAR AL MAS DELS CORRONS

FENT VIA A LA TORRE DE SANTA CATERINA PODEM VEURE AQUEST ARBRE BEN SINGULAR

TREBALLADORS RECUPERANT ELS MURS DE PEDRA SECA PEL CAMÍ IGNASIÀ

OBSERVANT DETALLS DEL MUR DE PEDRA

ENTRADA A LA CIUTAT PEL PONT VELL I LA COVA DE SANT IGNASI