EL TEMPS

El tiempo - Tutiempo.net

La vida és un repte: viu, sent, estima, riu, plora, juga, guanya, perd, ensopega, però sempre, sempre… aixeca't i continua!

dissabte, 9 de gener de 2021

Caminada al Pou del gel de l'Agneta

 

Novament hem dut a terme una caminada saludable dels divendres, que generalment acostumen a ser un xic excepcionals pel fet que la participació d’aquestes és més minsa que les dels dilluns i dimecres. Segons sembla, en especial les dones els divendres el tenen destinat a fer les compres que acostumen a ser més generoses, són hàbits adquirits i que hom no hi té pas res a dir, tot el contrari, respectar la llibertat de cadascú és un dels valors que han de ser primordials en tots els àmbits de la nostra societat.

No obviarem també el fet de les noves restriccions que el pesat del Corona virus ens aporta i que afecta a la mobilitat de les persones.

Personalment defenso que tot el que sigui activitat a l’aire lliure (a la natura vull dir), ens ajuda a mantenir una serenitat entorn a l’ambient enrarit que estem vivint, ens aporta sense cap mena de dubte benestar en poder respirar aire sa, i dur a terme l’hàbit de caminar que ja és saludable sempre, durant les tres hores més o menys que ho gaudim, respectant les distàncies, amb les mascaretes posades, i ser prudents amb les accions que fem durant les caminades, aconseguim esbargir la boira, no atabalar-nos i evadir-nos d’aquest problema diari que a certes persones mentalment les afecta i molt. Em permetéreu doncs que no parli del tema del dia, i en canvi sí que m’expansioni amb la caminada com he dit del divendres.

Aquesta vegada hem anat a visitar el Pou de Gel de l’obaga de l’Agneta, conegut també com el Pou de glaç de la riera de Rajadell. Ho hem dut a terme d’una manera molt diferent del que ho hauríem fet en altres ocasions per dues raons, la primera per la passera del riu Cardener que  ens permet reduir la distància entre la ciutat i el meandre de la riera de Rajadell. La segona el fet de poder travessar la riera a l’altura de Can Poc Oli, per les pilones que hi ha de fa ben poc temps, i així accedir  al meandre sense haver de trepitjar carretera com anys enrere s’havia de fer. També he de dir, i ho agraïm moltíssim els passos que l’ajuntament  han habilitat uns passos amb pedra en forma d’escullera  en un parell o tres de punts de la riera que faciliten poder-la travessar sigui el temps que sigui, baixi més o menys cabal d’aigua i amb seguretat total per les persones que ho desitgin fer. Deixo un enllaç per si voleu saber més sobre aquest tema: Naturalea -passos en pedra....

Ara doncs ja passo a descriure la caminada que podeu seguir fil per randa amb la traça que he gravat amb Wikiloc, encara que en aquest temps d’hivern, no acostumo a posar Waypoints, perquè tinc molt fred a les mans (és un dels problemes personals que pateixo), però sí que hi ha l’itinerari que celebraria que us sigui d’ajut per si la desitgeu fer com avui l’hem dut a terme les deu persones que l’hem compartit.

De Manresa hem anat al barri de Sant Pau pel camí dels horts, hem fet la passera del Cardener, per anar a la riera de Rajadell, per les pilones, més o menys a sota del pont de la carretera vella de Barcelona. Hem continuat pel meandre per arribar al trencant que trobem a l’esquerre nostre i està senyalitzat, a banda de què hi veureu les pedres que faciliten travessar la riera i anar al pou de gel. Seguim fent la pujada i trobarem un mirador protegit per una barana, que ens ofereix unes vistes precioses, evidentment depèn del dia, si aquest és més o menys clar. Seguim corriol amunt i és un seguit de sorpreses per la quantitat de tines, barraques ben singulars que anem trobant tal com anem avançant amb la caminada. Per les fotografies ho podreu constatar, avui se n’hi deixaré cinquanta-sis (i encara no les hi poso totes), fins que arribem a dalt la serralada de Montlleò, i que sortim davant mateix de la Tina de l’Oller del Mas, jo la identifico com la Tina del Senglar perquè davant mateix hi ha la bassa a on els senglars si netegen dels paràsits, els pins estan ben pelats.

Fem una parada pel que calgui i el que cadascú li vingui de grat, ja que també hi ha unes vistes ben maques, la tina està força ben conservada i l’entorn és preciós. Quan decidim d’emprendre de nou la caminada ho fem per la pista ampla que sense deixar-la mena al conegut avui dia com a Celler del Mas, hi ha qui li diu Castell, també no deixa de ser una masia antiga, ho deixo a la vostra elecció. Aquí és a on parem per fer un petit mos, ja que fa unes dues hores caminem i va bé hidratar-se, com també recuperar forces. Ara per seguir amb la caminada decidim anar per Can Monistrolà, o sigui, anem per la nostra dreta en direcció al raval, però ben aviat trobem una pista a la dreta que mena per les vinyes de l’Oller, al torrent que hi anem, fent la pista avall i al primer trencant a la dreta hi ha un pontarró petit que el travessem i continuem, veurem una casa que passem de llarg, al cap de cinc minuts més en veurem dues, i que per l’esquerre hi ha un corriol que l’agafem, clarament veurem que és un  torrent, ja he dit que hi anàvem, és el torrent de l’Oller, anar seguint el torrent, veurem una barraca de pedra seca molt ben conservada, seguim caminant i el torrent s’acaba,  però sense deixar el camí entre camps sortirem al bosc de ribera de la riera de Rajadell, per tant convergim amb la pista que hem fet ja fa unes hores. Agafem per l’esquerre amunt i fins a trobar un trencant a la dreta que està senyalitzat per anar al Mas dels Corrons. Uns metres més enllà hi ha un trencant a la dreta que mena a la Torra de Santa Caterina, nosaltres ho fem, però abans d’arribar a la torra ens queda recta un camí que ens permet baixar, és el que hem agafat i em sortit a mitja baixada, seguim fent-la per arribar a l’estació de la Renfe, pel pont adient per travessar les vies, ens dirigim al Pont vell de la ciutat i per l’Ermita de Sant Marc anem al barri de les Escodines, ens atansem al Parc de Sant Ignasi per finalitzar la caminada a davant del Cap del nostre barri de La Sagrada família.

Així ha estat la caminada saludable del divendres dia vuit de gener.

Segons la traça hem fet 16,34 quilòmetres, amb un temps total de quatre hores i quinze minuts, que hem gaudit moltíssim de tot el que la naturalesa ens ha ofert, i ens ha aportat com sempre un benestar i una satisfacció personal tan agradable, que ens permet  afrontar el cap de setmana amb les piles ben carregades, per dilluns si el temps no ho impedeix, tornar a l’activitat i gaudir d’una nova sortida amb contacte amb la natura.

La Traça d’avui és aquesta: Del Cap al Pou de Gel de l'Agneta


EL PERFIL DE LA CAMINADA

SALUT I CAMINADES!!


EL MATÍ A PRIMERA HORA SORTIDA DE LA CIUTAT

PEL CAMÍ DELS HORTS DE SANT PAU

LA GLAÇADA ÉS PROU POTENT

LA PASSERA DEL RIU CARDENER

ELS ÀNECS NO TENEN FRED

DISPOSSAR DE LA PASSERA  PERMET AMPLIAR LES OPCIONS DE CAMINADES

UNA GRAN OBRA QUE ELL'ASSOCIACIÓ DE MEANDRE VA GUANYAR AMB UNS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS

ARA FENT LES PILONES DE LA RIERA DE RAJADELL

TAMBÉ SÓN IMPORTANTS PER FACILITAR EL PAS A LA RIERA...

...DE RAJADELL I ENLLAÇAR...

AMB EL MEANDRE DE LA RIERA I EL SEU ENTORN

SEMPRE AGRADABLE PEL CANT DELS OCELLS

EL BOSC DE RIBERA I ALTRES FACTORS NATURALS

EL TRENCANT SENYALITZAT PER ANAR AL POU DE GLAÇ

PER LES PEDRES EN FORMA D'ESCULLERA TRAVESSEM LA RIERA

QUINA PRECIOSITAT! ANEM ENDINSANT-NOS VIA AL POU DE GEL

CONSTRUCCIÓDE PEDRA SECA  EN RUNES I  OCUPADA PER LA VEGETACIÓ NATURAL

ENTRADA ACTUAL AL POU DE GEL

ESPERANT AL PLA QUE FACIN LA VISITA A L'INTERIOR DEL POU

LA BARANA DE PROTECCIÓ I EL SENYAL QUE  SENYALITZA EL POU

FENT LA PUJADA AL MIRADOR ES POT GAUDIR DE VISTES COM AQUESTA TOT I QUE EL DIA NO ÉS DELS MÉS CLARS

LA PUJAD A LA SERRA I EL CORRIOL ÉS PRECIÓS

LA RIERA I UNA PANORÀMICA DES DEL MIRADOR

ENS HEM DE DESVIAR UN XIC PER VISITAR...

...AQUESTES TINES UNA MICA DEGRADES PERÒ  MEREIXEN UNA VISITA

LA RECOMPENSA ÉS FABULOSA

UN RECORD PER LA COMPANYA MONTSE RIBALTA

AQUESTA ÉS UN RECORD PER MI PERSONAL

EL COMPANY JAUME ADAM BEN TAPAT -FA FRED NO CAL DIR-HO

UNA ALTRA VISTA QUE PODEM GAUDIR PUJANT A LA SERRALADA

UNA ALTRA CONSTRUCCIÓ DE PERDRA SECA PRECIOSA

AQUESTA AMB EL JARDÍ A L'ENTRADA FANTÀSTICA!

ELS COMPANS L'ANGELS I EL JOAN A DINTRE AL JARDÍ

I UNA ALTRA BARRACA - ÉS UN NO PARAR DE GAUDIR CONTINUAMENT

QUASI A DALT DE LA PUJADA - UNA CAMINADA  MOLT AGRAÏDA

A LA VISTA HI TENIM LA TINA ILA BASSA DEL SENGLAR

LA TINA I EL SEU ENTORN

ARA  ES VEU DE MÉS A PROP

INTERIOR DE LA TINA -AQUESTA ESTÀ DIVIDIDA EN DUES

ALGUNES FOTOGRAFIES DEL GRUP...

...PER GUARDAR RECORD...

...DE LA CAMINADA

UN PROVERBI AFRICÀ MOLT CERT

FENT VIA PER LA PISTA AMPLA QUE...

...MENA A L'OLLER DEL MAS

UNA PANORÀMICA DE LA CIUTAT - QUEDA LLUNY ENCARA

ELS CEPS BEN GELATS

ELS TOLLS D'AIGUA TAMBÉ GLAÇATS  DAVANT DE L'OLLER DEL MAS

FA SOL APROFITEM PER FER EL MOS BEURE I RECUPERAR FORCES

EL CELLER DE L'OLLER - DE FET  SEMBLA UN PETIT CASTELL

FENT VIA PER ARRIBAR AL TORRENT DE L'OLLER

UNA BARRACA MÉS - AQUESTA ESTÁ MOLT BEN CONSERVADA

PER AQUEST CORRIOL TAN NATURAL...

CONVERGIM DE NOU AMB LA RIERA DE RAJADELL PER RETORNAR A...

...CIUTAT DE MANRESA - QUINA VISTA  MÉS PRECIOSA!

PEL PONT VELL I LA COVA QUE ENS DONEN  LA BENVINGUDA - HA ESTAT UN PLAER IMMENS - SÓN CAMINADES QUE DEIXEN EMPREMTA


Cap comentari:

Publica un comentari