Novament hem dut a terme una caminada saludable dels divendres, que
generalment acostumen a ser un xic excepcionals pel fet que la participació d’aquestes
és més minsa que les dels dilluns i dimecres. Segons sembla, en especial les
dones els divendres el tenen destinat a fer les compres que acostumen a ser més
generoses, són hàbits adquirits i que hom no hi té pas res a dir, tot el
contrari, respectar la llibertat de cadascú és un dels valors que han de ser
primordials en tots els àmbits de la nostra societat.
No obviarem també el fet de les noves restriccions que el pesat del Corona
virus ens aporta i que afecta a la mobilitat de les persones.
Personalment defenso que tot el que sigui activitat a l’aire lliure (a
la natura vull dir), ens ajuda a mantenir una serenitat entorn a l’ambient
enrarit que estem vivint, ens aporta sense cap mena de dubte benestar en poder
respirar aire sa, i dur a terme l’hàbit de caminar que ja és saludable sempre, durant
les tres hores més o menys que ho gaudim, respectant les distàncies, amb les
mascaretes posades, i ser prudents amb les accions que fem durant les
caminades, aconseguim esbargir la boira, no atabalar-nos i evadir-nos d’aquest
problema diari que a certes persones mentalment les afecta i molt. Em permetéreu
doncs que no parli del tema del dia, i en canvi sí que m’expansioni amb la
caminada com he dit del divendres.
Aquesta vegada hem anat a visitar el Pou de Gel de l’obaga de l’Agneta,
conegut també com el Pou de glaç de la riera de Rajadell. Ho hem dut a terme d’una
manera molt diferent del que ho hauríem fet en altres ocasions per dues raons,
la primera per la passera del riu Cardener que
ens permet reduir la distància entre la ciutat i el meandre de la riera
de Rajadell. La segona el fet de poder travessar la riera a l’altura de Can Poc
Oli, per les pilones que hi ha de fa ben poc temps, i així accedir al meandre sense haver de trepitjar carretera
com anys enrere s’havia de fer. També he de dir, i ho agraïm moltíssim els
passos que l’ajuntament han habilitat uns
passos amb pedra en forma d’escullera en
un parell o tres de punts de la riera que faciliten poder-la travessar sigui el
temps que sigui, baixi més o menys cabal d’aigua i amb seguretat total per les
persones que ho desitgin fer. Deixo un enllaç per si voleu saber més sobre
aquest tema: Naturalea -passos en pedra....
Ara doncs ja passo a descriure la caminada que podeu seguir fil per
randa amb la traça que he gravat amb Wikiloc, encara que en aquest temps d’hivern,
no acostumo a posar Waypoints, perquè tinc molt fred a les mans (és un dels
problemes personals que pateixo), però sí que hi ha l’itinerari que celebraria
que us sigui d’ajut per si la desitgeu fer com avui l’hem dut a terme les deu
persones que l’hem compartit.
De Manresa hem anat al barri de Sant Pau pel camí dels horts, hem fet
la passera del Cardener, per anar a la riera de Rajadell, per les pilones, més
o menys a sota del pont de la carretera vella de Barcelona. Hem continuat pel
meandre per arribar al trencant que trobem a l’esquerre nostre i està
senyalitzat, a banda de què hi veureu les pedres que faciliten travessar la
riera i anar al pou de gel. Seguim fent la pujada i trobarem un mirador
protegit per una barana, que ens ofereix unes vistes precioses, evidentment depèn
del dia, si aquest és més o menys clar. Seguim corriol amunt i és un seguit de
sorpreses per la quantitat de tines, barraques ben singulars que anem trobant
tal com anem avançant amb la caminada. Per les fotografies ho podreu constatar,
avui se n’hi deixaré cinquanta-sis (i encara no les hi poso totes), fins que
arribem a dalt la serralada de Montlleò, i que sortim davant mateix de la Tina
de l’Oller del Mas, jo la identifico com la Tina del Senglar perquè davant
mateix hi ha la bassa a on els senglars si netegen dels paràsits, els pins
estan ben pelats.
Fem una parada pel que calgui i el que cadascú li vingui de grat, ja
que també hi ha unes vistes ben maques, la tina està força ben conservada i l’entorn
és preciós. Quan decidim d’emprendre de nou la caminada ho fem per la pista
ampla que sense deixar-la mena al conegut avui dia com a Celler del Mas, hi ha
qui li diu Castell, també no deixa de ser una masia antiga, ho deixo a la
vostra elecció. Aquí és a on parem per fer un petit mos, ja que fa unes dues
hores caminem i va bé hidratar-se, com també recuperar forces. Ara per seguir
amb la caminada decidim anar per Can Monistrolà, o sigui, anem per la nostra
dreta en direcció al raval, però ben aviat trobem una pista a la dreta que mena
per les vinyes de l’Oller, al torrent que hi anem, fent la pista avall i al
primer trencant a la dreta hi ha un pontarró petit que el travessem i
continuem, veurem una casa que passem de llarg, al cap de cinc minuts més en
veurem dues, i que per l’esquerre hi ha un corriol que l’agafem, clarament
veurem que és un torrent, ja he dit que
hi anàvem, és el torrent de l’Oller, anar seguint el torrent, veurem una
barraca de pedra seca molt ben conservada, seguim caminant i el torrent s’acaba,
però sense deixar el camí entre camps
sortirem al bosc de ribera de la riera de Rajadell, per tant convergim amb la
pista que hem fet ja fa unes hores. Agafem per l’esquerre amunt i fins a trobar
un trencant a la dreta que està senyalitzat per anar al Mas dels Corrons. Uns
metres més enllà hi ha un trencant a la dreta que mena a la Torra de Santa
Caterina, nosaltres ho fem, però abans d’arribar a la torra ens queda recta un
camí que ens permet baixar, és el que hem agafat i em sortit a mitja baixada,
seguim fent-la per arribar a l’estació de la Renfe, pel pont adient per
travessar les vies, ens dirigim al Pont vell de la ciutat i per l’Ermita de Sant
Marc anem al barri de les Escodines, ens atansem al Parc de Sant Ignasi per
finalitzar la caminada a davant del Cap del nostre barri de La Sagrada família.
Així ha estat la caminada saludable del divendres dia vuit de gener.
Segons la traça hem fet 16,34 quilòmetres, amb un temps total de
quatre hores i quinze minuts, que hem gaudit moltíssim de tot el que la naturalesa
ens ha ofert, i ens ha aportat com sempre un benestar i una satisfacció personal
tan agradable, que ens permet afrontar
el cap de setmana amb les piles ben carregades, per dilluns si el temps no ho
impedeix, tornar a l’activitat i gaudir d’una nova sortida amb contacte amb la
natura.
La Traça d’avui és aquesta: Del Cap al Pou de Gel de l'Agneta
 |
| EL PERFIL DE LA CAMINADA |
SALUT I CAMINADES!!
 |
| EL MATÍ A PRIMERA HORA SORTIDA DE LA CIUTAT |
 |
| PEL CAMÍ DELS HORTS DE SANT PAU |
 |
| LA GLAÇADA ÉS PROU POTENT |
 |
| LA PASSERA DEL RIU CARDENER |
 |
| ELS ÀNECS NO TENEN FRED |
 |
| DISPOSSAR DE LA PASSERA PERMET AMPLIAR LES OPCIONS DE CAMINADES |
 |
| UNA GRAN OBRA QUE ELL'ASSOCIACIÓ DE MEANDRE VA GUANYAR AMB UNS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS |
 |
| ARA FENT LES PILONES DE LA RIERA DE RAJADELL |
 |
| TAMBÉ SÓN IMPORTANTS PER FACILITAR EL PAS A LA RIERA... |
 |
| ...DE RAJADELL I ENLLAÇAR... |
 |
| AMB EL MEANDRE DE LA RIERA I EL SEU ENTORN |
 |
| SEMPRE AGRADABLE PEL CANT DELS OCELLS |
 |
| EL BOSC DE RIBERA I ALTRES FACTORS NATURALS |
 |
| EL TRENCANT SENYALITZAT PER ANAR AL POU DE GLAÇ |
 |
| PER LES PEDRES EN FORMA D'ESCULLERA TRAVESSEM LA RIERA |
 |
| QUINA PRECIOSITAT! ANEM ENDINSANT-NOS VIA AL POU DE GEL |
 |
| CONSTRUCCIÓDE PEDRA SECA EN RUNES I OCUPADA PER LA VEGETACIÓ NATURAL |
 |
| ENTRADA ACTUAL AL POU DE GEL |
 |
| ESPERANT AL PLA QUE FACIN LA VISITA A L'INTERIOR DEL POU |
 |
| LA BARANA DE PROTECCIÓ I EL SENYAL QUE SENYALITZA EL POU |
 |
| FENT LA PUJADA AL MIRADOR ES POT GAUDIR DE VISTES COM AQUESTA TOT I QUE EL DIA NO ÉS DELS MÉS CLARS |
 |
| LA PUJAD A LA SERRA I EL CORRIOL ÉS PRECIÓS |
 |
| LA RIERA I UNA PANORÀMICA DES DEL MIRADOR |
 |
| ENS HEM DE DESVIAR UN XIC PER VISITAR... |
 |
| ...AQUESTES TINES UNA MICA DEGRADES PERÒ MEREIXEN UNA VISITA |
 |
| LA RECOMPENSA ÉS FABULOSA |
 |
| UN RECORD PER LA COMPANYA MONTSE RIBALTA |
 |
| AQUESTA ÉS UN RECORD PER MI PERSONAL |
 |
| EL COMPANY JAUME ADAM BEN TAPAT -FA FRED NO CAL DIR-HO |
 |
| UNA ALTRA VISTA QUE PODEM GAUDIR PUJANT A LA SERRALADA |
 |
| UNA ALTRA CONSTRUCCIÓ DE PERDRA SECA PRECIOSA |
 |
| AQUESTA AMB EL JARDÍ A L'ENTRADA FANTÀSTICA! |
 |
| ELS COMPANS L'ANGELS I EL JOAN A DINTRE AL JARDÍ |
 |
| I UNA ALTRA BARRACA - ÉS UN NO PARAR DE GAUDIR CONTINUAMENT |
 |
| QUASI A DALT DE LA PUJADA - UNA CAMINADA MOLT AGRAÏDA |
 |
| A LA VISTA HI TENIM LA TINA ILA BASSA DEL SENGLAR |
 |
| LA TINA I EL SEU ENTORN |
 |
| ARA ES VEU DE MÉS A PROP |
 |
| INTERIOR DE LA TINA -AQUESTA ESTÀ DIVIDIDA EN DUES |
 |
| ALGUNES FOTOGRAFIES DEL GRUP... |
 |
| ...PER GUARDAR RECORD... |
 |
| ...DE LA CAMINADA |
 |
| UN PROVERBI AFRICÀ MOLT CERT |
 |
| FENT VIA PER LA PISTA AMPLA QUE... |
 |
| ...MENA A L'OLLER DEL MAS |
 |
| UNA PANORÀMICA DE LA CIUTAT - QUEDA LLUNY ENCARA |
 |
| ELS CEPS BEN GELATS |
 |
| ELS TOLLS D'AIGUA TAMBÉ GLAÇATS DAVANT DE L'OLLER DEL MAS |
 |
| FA SOL APROFITEM PER FER EL MOS BEURE I RECUPERAR FORCES |
 |
| EL CELLER DE L'OLLER - DE FET SEMBLA UN PETIT CASTELL |
 |
| FENT VIA PER ARRIBAR AL TORRENT DE L'OLLER |
 |
| UNA BARRACA MÉS - AQUESTA ESTÁ MOLT BEN CONSERVADA |
 |
| PER AQUEST CORRIOL TAN NATURAL... |
 |
| CONVERGIM DE NOU AMB LA RIERA DE RAJADELL PER RETORNAR A... |
 |
| ...CIUTAT DE MANRESA - QUINA VISTA MÉS PRECIOSA! |
 |
| PEL PONT VELL I LA COVA QUE ENS DONEN LA BENVINGUDA - HA ESTAT UN PLAER IMMENS - SÓN CAMINADES QUE DEIXEN EMPREMTA |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada