Bona
tarda, la segona caminada de la setmana ha estat anar a gaudir una vegada més
de les precioses vistes que des de la Cinglera de la Roca Tinyosa s’hi poden
veure. Un balcó natural amb un encant que fascina, pel seu entorn, per la
visualització tant amplia i diversa que ens ofereix aquest lloc que sigui l’època
de l’any que sigui, hom queda molt satisfet d’haver decidit de fer-hi una
visita, i si és el com el nostre cas del grup de caminades saludables del barri
de la Sagrada Família, el fet de compartir-ho encara li dóna quelcom més
generositat, ja que val a dir que per si sola la caminada ho és i molt.
Com a
altres vegades ja he dit, les caminades les acostumem a repetir unes tres
vegades per any, però no per això deixen de tenir el seu encant. Avui hem estat
vint-i-sis les persones que ens hi hem atansat, acompanyats del fred que
aquests dies estem suportant, encara que a la vegada per l’activitat de caminar
ens va força bé en el sentit que se suma als factors que fan atractives les
sortides. Quan es va caminant i se sent aquella frescor a la cara que sembla
que talla, et transmet unes sensacions tan agradables que dóna gust aixecar-se
d’horeta i anar a gaudir de l’albada del dia, si és amb la sortida del sol, amb
boira, amb cel rogent o rúfol, tant si val, el que compte és ajuntar-nos les
persones que ho desitgem o poden, no obviem que de vegades hi ha prioritats o
altres obligacions que poden impedir dur a terme l’hàbit de caminar, però amb
tot jo almenys, he deixat de fer o posposat altres coses per poder fer realitat
la caminada habitual. Pel que a mi respecta la prioritat és la de caminar,
carregar piles per després afrontar el dia amb què es presenti per davant, en
fi...
Avui la
caminada l’hem dut a terme com podeu veure amb la traça que el company Mario ha
gravat: Del Cap a la Cinglera de la Roca Tinyosa
 |
| EL PERFIL DE LA CAMINADA D'AVUI |
Hem
sortit pels plans del barri del Guix per anar en direcció a Viladordis, però
sense arribar-hi, hem seguit per la pista que mena a Sant Benet, i en passar el
túnel de la c/16, hem agafat el trencant de la dreta que s’enfila amunt i va al
cementiri de Viladordis, però nosaltres a mitja pujada trobem un trencant a l’esquerra
que l’agafem i ens permet anar a un camp que vorejant-lo sempre recta sense deixar-lo
ens fa arribar al cingle. Com és evident en assolir l’objectiu parem uns minuts
per gaudir tal com podreu veure amb les fotografies de les vistes i l’entorn, a
més de fer un petit mos i descansar. Per seguir amb la caminada, ho fem pel
corriol que ens queda a davant mateix i en arribar al final convergeix amb la
pista que va a la Gola del Bigaire, nosaltres ara anem per la dreta a fer la
pujada que va al pont de la c/16 i ens mena a la pista que va al Santuari de la
Salut que la creuem, i per can Canyelles arribem al ramal de la séquia que la
fem fins a quasi al final. Anem pel trencant que trobem a l’esquerre nostre i
ens fa sortir a l’asfaltatge que mena a Can Tort, paral·lelament amb la c/55
anem fent via amunt per arribar al Parc dels Trullols, que ens dóna l’opció d’anar
pel carrer Terrassa al barri de la Font dels Capellans i arribar al Cap, punt d’inici
i final de les caminades saludables.
Ara si
és del vostre grat, gaudiu de les fotografies que s’han fet durant la caminada.
Adjunto un enllaç que crec que pot ser del vostre
interès: Els cingles del Llobregat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada