LES MEVES EXPERIÈNCIES: A la Font del Soroll

Hem encetat una nova setmana i amb ella hem dut a terme la caminada saludable que hi havia prevista en la programació del mes. Una nova caminada saludable que vint-i-dues persones hem compartit i gaudit amb un matí mig rúfol, però amb una temperatura prou agradable per ser hivern.

Avui hem anat a la Font del Soroll i a la centraleta que data de l’any 1899, i que podem veure a les hortes de Viladordis, si en desitgeu ampliar la informació, us recomano seguir aquest enllaç que és prou explícit: Histories Manresanes

La gravació de la caminada o el perfil i dades ho podeu seguir a l’enllaç: Cap Font del Soroll-Centraleta

AIXÍ ÉS COM HO HEM FET AVUI

Hem sortit a les vuit del matí com és habitual en les caminades saludables que des del Cap i l’Associació de veïns del barri de la Sagrada Família duem a terme. Avui diguem que l’hem realitzat al revés del que tenim costum de fer, ja he comentat moltes vegades que encara que les sortides les repetim unes tres vegades a l’any, intentem que siguin molt variades i tant distretes com siga possible, encara que val a dir que gaudint de la natura si hom en te ganes i hi ha una bona predisposició l’itinerari quasi és el que menys importa, la prioritat és fer salut caminant i compartint la companyia amb altres persones que coincidim plenament en el fet de mantenir el contacte amb la natura. Això generalment ho realitzem dintre el perímetre de l’anella verda que tenim la gran sort de poder trepitjar fàcilment els ciutadans de Manresa, i que tantes opcions ens ofereix per la seva diversitat de camins, corriols, pistes, rieres, rius amb els seus meandres, fonts sense oblidar la fauna i flora que complementa tot el seu entorn, de fet no descobreixo pas res de nou oi?

Avui com deia hem sortit del cap per anar al parc dels Trullols i baixar a Viladordis, passant per davant de la Casa de Les Marcetes i seguint la pista arribar al Santuari de La Salut, que sense parar (avui no toca), hem anat pel pont que per sota hi passa l’autovia al cementiri i hem fet la baixada fins que arribem a un trencant a la dreta nostra, que l’agafem i sense deixar-lo ens mena a la Casa de Les Hortes, a tocar hi ha la Font del Soroll, avui dia està senyalitzada amb una fita. Un volt hi hem tret el nas, seguim per travessar la fuita d’aigua que mena del canal de la Mina, però hi ha unes pilones que ens permeten de fer-ho amb seguretat, per seguir la pista amunt fins que convergim amb la pista que ens deixaria anar al Monestir de Sant Benet. En aquesta cruïlla agafem per l’esquerre amunt i ben aviat trobem un trencant a l’esquerre que l’agafem i passem per l’aiguabarreig del canal de La Mina i el ramal de la séquia que baixa del barri del Guix, que aquest subministra aigua a la centraleta que ja he citat.

Fem un petit descans i un mos el qui ho desitja, és un lloc planer que amb les seves nogueres i vegetació, convida a estar-hi i gaudir del raconet tan amable que hi ha. Per seguir la caminada enfilem un corriol que surt a un camp, si el voregem per la dreta un metre i girem a l’esquerre amb atenció que veurem el corriol a la nostra dreta que segueix permetent fer la pujada i sortim de nou a un camp que ja l’hem vist en baixar de bon matí. Quan som a dalt seguim per la dreta a convergir amb la pista que hem fet del cementiri, però ara anirem per la dreta fins al túnel que hi passa l’autovia per sobre per anar en direcció a Viladordis. A la cruïlla seguim recta per agafar el trencant de la dreta que es la pista que mena a Sant Fruitós, caminem uns vint minuts i arribem a un trencant a la nostra esquerra i fent la pujada arribem als plans del Serra, però ben aviat estem al plans del polígon industrial del Grau, anem al barri del Guix i farem el túnel que en aquest cas hi passa la c/55 per sobre, sortim al carrer dels Tovots, encara que fem un corriol per poder agafar directament la baixada coneguda com la Pujada Roja, o també pel camí de Les Cots, pel que sense deixar aquesta part asfaltada arribem al carrer Arquitecta Montagut per apropar-nos al Cap del barri, punt d’inici i final de les caminades que fem el grup i finalitzar amb els estiraments que pertoquen un volt acabat l’exercici físic o l’activitat de caminar com vulgueu.