LES MEVES EXPERIÈNCIES: Al Mas de Sant Joan

Bona tarda. Avui dimecres hem dut a terme una nova caminada saludable que en aquesta ocasió hem anat fins al Mas de Sant Joan. Ho hem compartit vint-i-quatre persones, amb un temps al principi una mica gèlid, amb contrastos de colors com podreu veure en algunes fotografies, però tot són factors que com de vegades dic, ens fan les caminades diferents, entretingudes i molt agradables, en el sentit de què encara que durant l’any les repetim dues o tres vegades, sempre hi ha quelcom d’atractiu que il·lusiona a seguir practicant l’hàbit de caminar per la nostra Anella Verda, que tantes i tantes opcions ens ofereix, i a la vegada com qui no vol, ens fem el favor de contribuir en el ben estar personal tan física com mentalment.

Avui com anècdota diré que hem començat el dia comprant loteria del nen que proporciona l’Associació de veïns del barri de la Sagrada Família, com podreu comprendre, però a la vegada de l’Associació de Diabètics de la Catalunya Central, que el seu president en Francesc Ferrer, ens l’ha venut amb tant èxit, que s’ha quedat sense i, haurà de tornar, ja hem quedat per dilluns per poder satisfer la demanda. Aquesta loteria que de pas sigui dit és la Grossa de cap d’any.

No em negareu que per començar el dia poc abans de les vuit del matí, ja és trencador encetar-lo amb una activitat com la descrita.

Doncs cregueu que amb aquest estat d’ànim, de bon humor i alegria és també present durant tota la caminada, hem encetat la jornada fent els escalfaments i hem emprés l’activitat que tant ens agrada.

Avui, però l’hem fet de manera diferent, la llàstima és que no l’he gravat perquè en principi la volia fer com d’altres vegades i no ha estat així, a Sant Joan hem decidit fer la tornada per la zona del Poal, per entrar a Manresa pel barri de la Mion, fer el camí de les Aigües, per anar a la Salle i per darrere l’avinguda dels Dolors arribar a la carretera de Vic i dirigir-nos al carrer Arquitecta Montagut, per finalitzar la caminada davant del Cap.

Hi deixo l’enllaç de l’itinerari que ha gravat el company Josep Rubiralta, encara que les dades no són les correctes perquè ell engega l’aplicació a on aparca el cotxe i fins que no hi arriba no el para. En realitat hem fet catorze quilòmetres i sis-cents metres amb un temps de tres hores i vint minuts. Amb el gràfic podeu veure que ho hem fet totalment circular, és de les coses que a mi personalment em sedueix molt, si el gràfic surt tan explícit com el d’avui sembla que hagi fet la feina ben feta. Això no vol dir que altres vegades no surt així tan rodonet, i també l’itinerari és circular eh!

Ja sabeu, tot són experiències que al cap i la fi, és el que vaig compartint amb tots vosaltres lectors, que us en dono les gràcies per seguir-me i pel temps que em dispenseu.