LES MEVES EXPERIÈNCIES: Casa de Les Tines

Com habitualment acostumo a fer els dijous, comentaré la caminada que ahir dimecres el grup de caminadors del Cap i l’Associació de Veïns, vàrem dur a terme dintre del programa de caminades saludables.

Bé! Abans de res bon dia seguidors.

Referent a la sortida, ahir ens va tocar anar a visitar el que generalment s’acostuma a dir “La Casa de Les Tines” - que seria més correcte Les Tines dels Tres Salts per exemple-, ja que la casa en si no té cap mena d’interès, llevat que diuen que hi ha un forn de ceràmica, que jo no l’he vist mai. En canvi les tines fa goig tot el seu conjunt, el seu entorn amb la seva barraca pertinent, ec.

Enllaç de la caminada a Wikiloc: Manresa -Casa de Les tines
No feu cas del temps global ja que vaig parar l'aplicació més tard del que vàrem concloure la caminada, perdoneu.

A dos quarts de nou del matí, quaranta-set persones són les que ens vam aplegar per gaudir i compartir de la caminada. Sortint del cap, direcció a la Torre Busquet, travessant la carretera de Viladordis, fem via al camí de can Truncalla, i sempre recta seguint la pista arribem a Viladordis, ens trobem a la pista de Sant Benet, que l’anem fent pe atansar-nos als Tres Salts. Travessem la passera i agafem la pista que mena a Talamanca, al cap d’uns set o vuit-cents metres, veiem un trencant a la nostra esquerre que l’agafem per arribar a la Casa de Les Tines, aquest conjunt de set tines més la barraca, val a dir que és una meravella i com podreu veure amb les fotografies, un lloc idíl·lic, amb tota l’extensió de la paraula. En aquest entorn tan fantàstic, hem aprofitat per recuperar forces, descansar un xic, menjar alguna cosa el qui ho ha desitjat, o com altres fer-la petar els deu minutets que és el que s’acostuma a parar. Fet això i la fotografia de record pels participants d’avui a la sortida, emprenem de nou la caminada. Ara un volt hem refet els set o vuit-cents metres per retornar als Tres Salts i travessar la passera per la dreta i seguint el riu Llobregat amunt, en direcció a Sant Benet, que per l’altre costat hi tenim el canal de la Mina, anem fent via fins que arribem a un senyal vertical que ens orienta a diferents punts. Aquí anem per l’esquerre, anem pujant però molt aviat a l’esquerre de nou veurem un senyal que diu: Camí de la Mina. Nosaltres el pugem, és un corriol molt maco, o quasi un torrent, però de bon fer, que ens mena a dalt la carena, i que sortim al pont que per sota hi passa l’autopista C-16. Fem el pont per l’esquerre i al final per la dreta anem al desguàs de cotxes, i seguint la pista recta ens fa sortir als plans del Guix, en què molt aviat ens permet veure el polígon industrial del Grau-Guix, que també hi ha el pàrquing de caravanes. Anem per la dreta al parc de Bombers, per seguir per darrere els pisos de la Fàbrica Nova, sortir al carrer del Ter, sense deixar la pista que ens ve recta anirem al Mas de Can Planell, per atansar-nos per sota el túnel que hi passa la C-55, al carrer dels Tovots (és la zona on hi ha ubicada la pista de pràctiques i exàmens del carnet de conduir). Per la dreta fem dos-cents metres, i ja anem per l’esquerre a Ca l’Ermitanet, anem baixant pels horts, sortim al carrer de la Lola Anglada per entrar al barri de la Font dels Capellans i dirigir-nos al Cap, que és el nostre punt de sortida i arribada. Podreu veure en la traça els quilòmetres i el temps que hi hem dedicat, gaudint com gairebé sempre d’una matinal força distreta, agraïda, compartida amb molt bona companyia, i gaudint de la natura. Tot sumat aporta una dosi de relaxament que per preservar la salut és molt millor que qualsevol pastilla, que sense menysprear a la comunitat mèdica, és la millor teràpia.

Personalment no em cansaré mai de dir-ho, i si ho desitgeu, ho podeu constatar venint a fer-nos companyia, amb el temps vosaltres mateixos decidireu.

Avui s’ha escollit la planta amb flor del Lilà, que hi deixo dos enllaços per si voleu ampliar o conèixer més a fons aquesta planta: Syringa Bulgaris ---Lilà

Moltes gràcies per visitar el bloc, ara gaudiu de les fotografies de la caminada que entre tots se n’han fet forces.