Benvinguts al bloc una vegada
més. Aquesta setmana el grup dels divendres “Walk Friday”, ha tocat
repartir-nos en dos, com ja de tant en tant anem fent, pel fet que hi ha una
quantitat de persones que disposen de més temps i també estan físicament millor
que altres, per tant un cop al mes és dedicant a fer coses més exigents, com pot ser
anar a fer mitja o alta muntanya, o en el cas concret d’aquesta setmana que han
anat a visitar el Congost de Mont Rebei, hi deixo un enllaç per si és del
vostre interès: Congost de Mont-rebei
Unes quantes fotografies, encara
que no n’hi ha cap de tot el grup que hi va participar, pel fet que els hi va
ploure i no hi van pensar.
Gràcies però per les imatges i algun
vídeo compartint així el que varen gaudir les dinou persones que hi van
participar.
 |
UN PETIT VÍDEO QUE HE MUNTAT AMB LA FEINA QUE HA FET EL JOAN GENESCA
Si ho desitgeu, el vídeo el podeu ampliar a pantalla sencera de l'ordinador.
A SANTA MARTA
L’altra part del grup, hem estat
nou les persones, que hem compartit una caminada més comuna, com ha estat la
d’anar a la “Masia de Santa Marta”, ubicada a sota del Collbaix, terme
municipal de Sant Joan de Vilatorrada.
Diguem que hem realitzat una
caminada atípica, pels quilòmetres i alguns dels camins o pistes que no són tan
habituals dintre les que s’acostumen a fer com a caminades saludables.
Hem fet la sortida de Manresa, del
barri de la Sagrada Família, i ens hem atansat a la zona del Congost i fer la
pujada per anar a sota Collbaix, que hi ha una petita part asfaltada via a Sant
Joan, però molt aviat trobem el trencant a l’esquerre que ens mena a la Masia
de Santa Marta. Ara entrem a fer una part del camí d’en Florenci Serra i alguns
moments compartint el GR-3, que a la vegada també comparteix el camí de la Sal.
Quan més o menys considerem que estem a mitja caminada, parem a fer un mos i
recuperar un xic les forces, per emprendre novament la caminada en direcció a
Sant Joan. Travessem el pobla fins que arribem al pont vell, per dirigir-nos a
la zona coneguda com “El Poal” per corriols i pistes que no acostumem a fer
habitualment, anem fins al pont llarg de Manresa, i anar al Gimnàstic Parc, per
anar a l’Ermita de Sant Crist del Guix. Finalment fent el polígon industrial
dels Dolors hem retornat al Cap del barri que ha estat el punt d’inici de la
Caminada.
Deixo un parell d’enllaços que
parlen de la Masia que hem visitat, per si voleu ampliar-ne informació: El País---Conèixer Catalunya
També un escrit que he trobat que
dóna una informació força explícita dels orígens de Can Canals Vell o Santa
Marta:
Can Canals Vell o Santa Marta - Conocido antiguamente
como masía Can Canals Vell aparece documentado en el censo del 1553 habitado ya
por la familia Canals de Montesquiu, conservando el nombre hasta el siglo XX.
Se trató de sus orígenes de una de las grandes propiedades de la parroquia de
Sant Joan de Vilatorrada y una de las más ricas. En el siglo XVIII había
absorbido la propiedad constaba de dos masías (Canals Vell i Canals Nou). En el
inventario de propiedades de 1699 encontramos una de las grandes cabañas
ganaderas de la zona y uno de los grandes arrendatarios. Ese mismo año y según
el inventario la familia tenía establecidos censales por valor de 1.200 libras
a otros campesinos de Sant Joan, Sant Martí, Joncadella, Castelladral e incluso
Vacarisses. Otro de los grandes períodos de expendedor fue el siglo XIX con la
riqueza que aportó el cultivo de la vid contando con 29 rabassaires. La finca
fue adquirida por el Sr. José M ª Domingo Calafell en 1959 los hermanos
Vilacases, propietarios de Barcelona, añadiendo al nombre tradicional de la masía el de Finca
Santa Marta en honor de su hija. Actualmente la propiedad se mantiene en manos
de su viuda.
Del Mas Vilatorrada n’he trobat
també els seus orígens, com que ha estat un dels punts per on hem passat,
complementa la descripció informativa respecte de l’entorn pel qual s’ha
desenvolupat la caminada.
Mas Vilatorrada
Mas Vilatorrada - Se trata de una de las masías más
antiguos de Sant Joan. El topónimo Vilatorrada aparece documentado ya en 1038.
Se trata de un testamento hecho por Llopart, que entre otras disposiciones deja
a sus hijos Brocarol y Arbert sus casas y huertos de Vilatorrada. No hace
referencia en concreto al Mas pero si en el lugar donde se encuentran unas
"villae", gran explotación agrícola del período romano, y que durante
la revolución feudal del siglo X se defendían con torres
""torrada". La descripción del puesto se correspondería pues con
la de una villa o explotación agrícola defendida por torres que daría lugar a
la actual masía y que podría estar ubicado más o menos al mismo lugar, ya que
se trata de una zona del cerro fácil de defender (AA.DD, 1984).
De l’ermita de Sant Crist del
Guix, en podeu ampliar informació en aquest enllaç de Wikipédia: Sant Crist del Guix
En definitiva i per concloure, ha
estat una caminada saludable, però a la vegada culturalment molt interessant.
Algunes fotografies no són de la
caminada d’avui, són fruit d’altres vegades de fer-la, és a dir imatges que se
solen guardar i de vegades val la pena recordar, són fetes a l’any 2016.
CAN CANALS VELL O SANTA MARTA 2016
  
VISITA A L'ESGLÉSIA 2016
      
LES FOTOS D'AVUI 2019
EL GRÀFIC I LES DADES
Les persones que hem compartit la
caminada saludable i cultural d’avui són: L’Antolin Gómez, la Maria Garcia, la
Mari Carmen Rivas, el Rafael Martinez, el Juan Perez, el Joan Canton, Jo mateix, i el Jaume Adam. La Carme Picanyol, ha fet la fotografia, amb la fotografia de
baix la veieu amb la jaqueta blanca.
LA VISITA A L'ERMITA DEL SANT CRIST
  |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada