LES MEVES EXPERIÈNCIES: A la Font de La Riera

Últim divendres del mes de gener, per tant, última caminada diguem més llarga de les habituals que duem a terme els dilluns i dimecres, seguint la programació de les caminades saludables que des del Cap i l’Associació de veïns del barri de la Sagrada Família, gaudim un bon nombre de persones en els tres nivells dels quals disposem, per exemple el dimecres passat vàrem moure vuitanta persones.

En aquesta ocasió hem anat una vegada més a visitar la Font de la Riera: Font de la Riera

LA FONT DE LA RIERA

Un raconet molt acollidor a tocar del riu d’Or, si seguiu l’enllaç de Wikipedia i podreu llegir el que segueix:

La Font de la Riera és una surgència als afores de Santpedor, de llarga tradició a la vila. La font és a 2,5 km al sud-est de Santpedor, a tocar de la séquia. Tot i trobar-se just al costat de la séquia, les seves aigües tenen un origen completament independent.

Hem sortit del polígon industrial del Grau ubicat en el barri del Guix de Manresa, encara que el terme municipal que pertany és el de Sant Fruitós, ens hem dirigit a travessar la passera de la carretera C/55 a davant del parc de bombers, i fer la carena que ens mena a la pista ampla que va al Parc de l’Agulla, deixant enrere el Mirador del Grau i Sant Fruitós. Passat el Parc de l’Agulla anem acompanyats de la séquia a Sant Iscle, al pont de la via del tren de Súriadeixant per la dreta deixem la séquia per continuar en direcció al bosc de l’Illa, però en arribar a la cruïlla, nosaltres fem via per anar a Cal Hortalà, per uns metres més endavant agafar el camí que mena al mas d’en Comes, caminant sempre recta ben aviat ja veurem les baranes del Pont Penjat que permet travessar el riu d’Or, uns metres més endavant arribem al trencant que ens permet anar a Sant Fruitós, nosaltres ens desviem a l’esquerre i acompanyats d’uns horts fent via endavant sense deixar la pista i anar per la llera del riu d’Or, arribem a una passera que la fem per travessar el riu d’Or i ja som a l’objectiu de la caminada d'avui,, la Font de la Riera.

Antigament, és sabut que els veïns de la població de Santpedor hi anàvem a passar el diumenge i gaudir d’un pícnic, ja que el lloc a més d’acollidor, i amb bons plataners per sobretot a l’estiu gaudir de bona ombra i estar fresc, amb les taules, bancs i els fogons que hi havia per fer foc, era un lloc adient per gaudir del dia de festa que durant la setmana hom s’havia guanyat. Els menuts xalaven del lloc, en estar a tocar de la riera que podien xapotejar amb l’aigua i passar ben distrets el dia. És evident que actualment ho veiem d’una manera que anys enrere no dubto que era força diferent. Malauradament, no hi ha molt espai, és un pla petitó, però molt acollidor, i pels visitants, fer-hi un descans i un petit mos, amb la font preciosa que encara que hi ha una aixeta per controlar el cabal d’aigua, i continua havent present el tub antic que deixa anar un petit raig del preuat bé de l’aigua. No obviem que la séquia passa a tocar per la part de dalt, encara que segons heu llegit Wikipedia diu que l’aigua de la font és totalment independent, no seré jo qui ho qüestioni. El lloc sense cap dubte és preciós.

La tornada la fem seguint la séquia, fent via en direcció als Aiguamolls de la Bòbila, això no obstant, passem de llarg per anar a travessar la carretera de Santpedor i anar a l’ermita de Sant Francesc. Arribem al trencant que anem per l’esquerre a fer cap a la urbanització de Pineda de Bages, que agafem la Carena que l’envolta oferint unes vistes precioses de la Serra de Montserrat, del Collbaix, de la pista dels Casals, i altres que em deixo, i d’aquesta manera ben entretinguda, arribem al ramal de la séquia del Poal, continuem caminant per anar a convergir a la pista que ve dels Casals, encara ben aviat anem per ca la Rodona a travessar la carretera de Santpedor i pel camí de les aigües, anem a travessar la via del tren de Súria, per entrar a la zona del Parc tecnològic, que hi ha la rotonda amb l'escultura de l'Ala de Mercuri. Continuem per anar a l'aparcament de l'empresa Tous a retrobar el ramal de la séquia, anem a la dreta per novament fer la passera del Parc dels Bombers accedir al polígon que hi hem deixat els cotxes.

En aquest cas hem caminat unes quatre hores i hem fet disset quilòmetres llargs, gaudint d’una matinal fantàstica, amb un itinerari molt planer, dels que són adients per agafar fons, perquè permet caminar a un ritme constant, a més de gaudir dels elements naturals que ja he anat esmentant. Si creieu que és del vostre grat i la voleu dur a terme com nosaltres ho hem fet podeu seguir l’enllaç que el company Mario ha gravat molt explícitament amb els way points que ha anat posant: Polígon El Grau- A la Font de La Riera