Amb el fred que sembla que ja ha arribat el primer
divendres de novembre hem dut a terme la caminada saludable anant a visitar la
Presa del Ventaiol. Sense sorpreses pel fet de la manca d’aigua que anem
sofrint fa força temps i que durant la caminada ho hem pogut constatar en el
tram de la riera de Sant Esteve o de Mura com us plagui millor. La remor amb el
cabal d’aigua és la motivació principal de la caminada pel fet que alegra molt
la vista durant la mateixa a més de transmetre la sensació de relaxament, si hi
afegim el cant dels ocells a la ribera, he de reconèixer que en aquesta ocasió
no ha estat així, amb tot, però divuit persones l’hem realitzat l’hem compartit
amb un matí en principi amb fred, però que al retorn ha estat amb una
temperatura molt agradable, amb un sol esplèndid.
En aquesta ocasió hem fet una aproximació amb
cotxes fins a Viladordis, i hem iniciat la caminada dirigint-nos als ulls del
Llobregat per seguir fent via per la pista que mena al Pont de Vilomara, per la
llera del riu Llobregat i molt aviat acompanyats de la riera de Sant Esteve,
que en alguns trams encara hi havia alguns tolls d’aigua, hem arribat a les
tines de Les Solanes, que les hem deixat enrere i seguint per la riera, com ja
he dit sense aigua, llevat d’algun toll o alguna gola com podreu veure en les
fotografies, sempre recta hem arribat a la Presa del Ventaiol, que és l’objectiu
de la sortida.
Hem fet la parada per gaudir de l’entorn de la
presa, fer el mos, descansar un xic perquè hem fet la meitat de l’itinerari, i la fotografia de rigor per
guardar record de la caminada.
El retorn hem refet una part del camí de l’anada,
però en arribar a la cruïlla hem seguit recta deixant la llera de la riera i seguint
per la pista ampla a uns deu o quinze minuts podem gaudir de les tines la
Solitària i la Reformada, aïllades a dreta i esquerra del camí i separades uns
seixanta metres entre si, en bon estat de conservació, ens hi hem fet unes
fotografies, hem seguit i més enllà deixem les instal·lacions d’una antiga
granja d’ànecs. En arribar a la bifurcació hauríem de veure un senyal vertical
d’orientació que l’hem trobat a faltar i malauradament l’hem vist que estava a
terra tapat per les herbes, l’hem recuperat, i encara que està malmesa la base del
tronc (que per això estava caigut), s’ha fet el que s’ha pogut perquè fos visible
per a altres caminadors que transitin per la pista, ho podreu constatar amb
alguna fotografia que algun company o companya ha fet. Anem per l’esquerra que baixem
a retrobar la riera per un tram pavimentat, convergim doncs amb les tines Les Solanes, i la riera de Sant Esteve. A
partir d’aquí refem el camí que hem fet al matí, per anar als ulls del
Llobregat, per continuar fins a on hem deixat els cotxes. Així hem gaudit d’una
matinal ben distreta i agraïda per tot el que ens ha ofert tant la natura com
les construccions de pedra seca amb les tines incloses, ha faltat l’aigua, però
no perdem la confiança que en una altra ocasió la podem tornar a fruir.
Una vegada més hem col·laborat en preservar la
nostra salut, hem compartit la companyia com sempre amb molt bona harmonia i
alegria en dur a terme l’activitat que tant ens agrada a les persones que
formem el grup de caminadors, com és l’hàbit de caminar i conviure amb la
natura.
Aquesta vegada hi deixo l’enllaç del trac que ha
gravat el company i guia del grup en Pere Feliu, per si la desitgeu fer algun
dia com l'hem realitzat nosaltres: Viladordis la presa del Ventaiol
 |
| EL GRÀFIC DE LA CAMINADA |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada