LES MEVES EXPERIÈNCIES: Caminada a la Torre Santa Caterina

Molt bona tarda. Amb el fred que ara si que sembla que ja ha arribat per quedar-se, el grup de caminadors del Cap i l’Associació de veïns del barri de la Sagrada Família, hem dut a terme la caminada saludable que per aquest dilluns hi havia programada, que ha estat anar a visitar la Torre de Santa Caterina. Vint-i-dues persones l’hem compartit amb un dia per caminar fantàstic, tot i que durant la caminada hem viscut diferents canvis de tonalitats en el paisatge com podreu constatar amb les fotografies.

Val a dir també que el fet de caminar per indrets tan diversos, ja és propiciat perquè els tons de la natura siguin variats, i a la vegada interessants, d’aquesta manera se sumen als elements que de per si ja són els normals que ens ofereix la natura sempre tan generosa per l’entorn de la preuada anella verda de la qual som uns privilegiats de poder-la gaudir, el dia i l’hora que ens sigui del nostre grat.

Poca cosa més afegiré pel fet de ser un entorn que no dubto que ja el coneixeu i més en aquests últims temps que se n’ha parlat força per la descoberta de les restes de l’antiga església (convent), que hi van treballar uns dies. En una caminada anterior ja en vaig parlar i deixar uns enllaços per si desitjàveu ampliar coneixements. Avui la impressió ha estat que ja no hi ha activitat, cosa que preocupa un xic pel fet que si els treballs no continuen, i no s’hi fa quelcom per preservar el que s’hi ha fet pot quedar desemparat, i qualsevol persona amb el desconeixement del valor històric que es mereix, hi cometi desperfectes provocant un final negatiu per la descoberta. En principi vull creure que tot i la manca de diners, que ja sabem que no abunden i en els temps actuals agreujats per la pandèmia en fan faltes molts, però l’esperança que almenys si faci quelcom per protegir i com he dit preservar el treball fet.

Com a anècdota comentaré que avui, per un moment hem perdut al Josep Álvarez, el nostre fotògraf, que fent la seva bona tasca com en cada caminada saludable, ha quedat endarrerit i ha emprès un camí que no era, però atents sempre, el company Mario, que acostuma a tancar el grup i a banda d’altres feines també és el portador de la farmaciola, ho ha detectat i s’ha posat fil a l’agulla per localitzar-lo. Insisteixo que tan sols ha estat anecdòtic, i a estat una experiència més de les que porto vivint amb els deu, cap als onze anys de caminades saludables que anem duent a terme.

Finalment hem variat l’itinerari, avui ha estat una mica més curta, per no trepitjar un camp llaurat, que entenem que no deuen voler que la gent hi transiti pel que ho hem respectat, poder un altre dia el camí i torna a ser-hi practicable, i no dic que no hi tornem a passar.

Per avui ho deixo aquí, acabaré el reportatge gràfic amb uns animalons anomenats EMÚ, que hem vist en canviar l’itinerari que encara que alguna vegada ja ho hem fet, avui ha estat forçat pel que he esmentat abans. Hi deixo un enllaç per si us desperta interès i en voleu saber més: Emú comú