LES MEVES EXPERIÈNCIES: Ermita de La Salut

Vint-i-cinc persones ens hem aplegat per compartir la primera caminada saludable del mes de març, que ha estat anar a visitar l’Ermita de La Salut de Viladordis. Com sempre ens hem mogut per l’entorn de l’anella verda, i per tant hem gaudit dels elements que la natura ens ofereix per la zona esmentada. Sempre agradable, tranquil·la i relaxadora, afegint les vistes de la muntanya de Montserrat, que segons el dia, dóna un plus de motivació a l’anar fent via i gaudint d’aquesta.

L’enllaç per dur-la a terme com ho hem fet avui, és el que veieu: Manresa al Santuari de La Salut

Per les fotografies tindreu una idea, de l’entorn que he citat, veureu des de vistes panoràmiques, els camps, els horts, els arbres florits i plantes, la séquia, i evidentment el Santuari que avui ha estat l’objectiu principal.

Hem sortit de la ciutat pel c/ de Sant Joan d’en Coll per anar als plans del Guix, per la pista de Sant Fruitós ens hem atansat a Viladordis, que sense arribar al nucli urbanitzat, hem seguit la pista que porta als Tres Salts. Un cop som al pont que per sobre i passa l’autopista, per la nostra dreta hem pujat pel camí que va al cementiri de Viladordis. És una pujada empedregada i això fa que sigui de mal caminar però, no és massa llarga. Una vegada som a dalt, passem el cementiri i ja hem arribat al Santuari. Descansem, mengem i bevem, és a dir, recuperem les forces, per reprendre la marxa per la pista ampla que ens porta a enllaçar amb la carretera del Pont de Vilomara, que sense arribar-hi, trobarem un trencant que va al mas de Can Canyelles i fa una torrentera que la farem sempre recta, quan s’acaba ja ens mena a un descampat i anirem al final per poder pujar per la vora de la carretera, protegits per la barrera de seguretat, fins al raval de cases que ens queda a la nostra dreta. Ara fem la carena molt enrocada però plana, sense deixar-la arribem al corriol que ve de Viladordis, agafem per la dreta baixem uns cent metres i veurem el ramal de la sèquia. Ara anirem per l’esquerre i sense deixar-la fins a la carretera de Viladordis, que enfilarem amunt per anar a la Torre Busquet, encara que seguim caminant uns cinc minuts més i trobem un trencant per l’esquerre en que veurem que tornem a agafar la sèquia. Amb aquest cas és la que pertoca al barri de la Sagrada Família, la fem tota i ens fa sortir al c/ Sant Cristòfol. Ara podem escollir per a on hom cregui més convenient per anar fins al Cap, que ja sabeu que és el nostre punt de sortida i arribada.

Això és el que hem fet el Grup de Caminadors del Cap i el barri de la Sagrada Família aquest matí.

Bona tarda i gràcies per seguir el bloc.