LES MEVES EXPERIÈNCIES: Al Turó del Xato

Amb un matí que en principi han caigut quatre gotes, però segons les prediccions i el que podíem veure a l’hora d’iniciar la sortida programada que pintava que podia seguir amb algun ruixat més durant les hores venidores, ens hem arriscat dinou persones a fer realitat una nova caminada saludable anant fins al Turó del Xato.

Per precaució, avui l’hem dut a terme al revés o girada de com habitualment l’acostumem a fer, pel fet que si pels trams herbejats ens mullàvem els peus, més aviat fos fent el camí de retorn que sempre és molt millor que no pas fer tota o gran part de la caminada amb els peus humits (almenys personalment ho crec i ho pateixo així). Per les fotografies que hi deixo si és del vostre grat gaudir-les, ho constatareu perquè queda clar que al tornar trepitgem camins i corriols amb molta vegetació i és de lògica que amb la pluja tot estigués força moll.

Amb la traça si sou seguidors, també ho notareu de seguida que l’hem invertit amb la coincidència d’alguns trams, però que val a dir que si el dia hagués estat clar amb les bones vistes que podem gaudir durant el desenvolupament de l’activitat, i també les que ens ofereix quan arribem al cim del turó quasi podríem dir que és sorprenent amb el canvi que sigui una caminada de les que anem fent fa dotze anys. Així que amb unes perspectives ben desconegudes per la majoria de l’entorn que hem viscut ho hem gaudit moltíssim, a més no ha plogut, tan sols quatre gotes més en algun moment, però que no han afectat per res ni alterat el que d’un principi s’ha decidit realitzar.

Hem anat per la Torre dels Pardals via al barri del Sol i Aire, però que sense arribar-hi hem agafat el trencant que trobem a la dreta nostra que ens mena a una barraca de pedra seca, pel cert, que avui ens ha desolat una mica, pel fet que, com en altres llocs dels quals fruïm durant les caminades últimament, ens adonem que s’hi cometen moltes bretolades, en el cas d’avui, a dintre la barraca està plena d’ampolles i porqueria, i no s’ho han pensat dues vegades a fer caure pedres del sostre, imaginem que per poder seure i fer.....Diria un disbarat, el “botellón” de torn, una pena! Trenquen totes les normes de civisme que hi puguin haver, en comptes de gaudir i respectar els llocs, ho han de malmetre tot, això em provoca una tristor immensa. Quan penso en els nostres avantpassats l’esforç que els va costar fer-ho, que per respecte a ells i per preservar la nostra història, guardar-ne record i donar-ho a conèixer als que ens precediran, sense cap mena d’escrúpols o malmeten tot.

Segueixo amb la caminada (perdoneu el parèntesi), imagino que ho enteneu si sou amants de la natura i tot el que l’envolta.

Hem anat al cim del turó, i pel corriol que ens permet baixar ens hem dirigit al torrent de la Masia Blanca, per convergir amb la pista que mena al barri del Xup, que hem fet la parada per recuperar forces. Hem continuat pel meandre de la riera de Rajadell, i pel Mas dels Corrons ens hem dirigit pel camí de la Torre Oliva anar all camí de Les Pedreres, i hem arribat a la carretera d’Igualada que l’hem travessat. Ara hem anat al camí que baixa al Congost que pel costat hi transita el tren que va i ve de Lleida. Pel Passeig del riu Cardener hem anat a fer la pujada del camí de La Cova, per anar a l’avinguda de Francesc Macià i arribar al Cap.

Molt breument així ha estat la caminada d’avui. La traça per si la desitgeu fer algun dia, és la que hi deixo, que l’ha gravat el company Mario que acostuma a fer-ho molt explícitament i si us és d’ajut, ja ens donem per satisfets: Ruta Cap S.F. Al Turó del Xato