LES MEVES EXPERIÈNCIES: Reconeixement a l'amic Ramon Guerrero

Aquesta entrada és totalment excepcional i que la veritat desitjaria no haver de fer, però la realitat de la vida ens obliga a afrontar els dies, que òbviament desitgem que siguin sempre bons, encara que no ho són sempre perquè malauradament tota persona porta escrita, penso jo’ el seu destí o final com us sembli millor. En el cas que ens ocupa avui fa vuit dies que el company, amic i impulsor de les caminades saludables que des del Cap i l’Associació de veïns del barri de la Sagrada Família, duem a terme habitualment fa catorze anys, com deia, l’amic Ramon Guerrero Comas, ha fet el traspàs. Després d’haver sofert un ictus el mes de desembre, i del que s’estava recuperant meravellosament bé, amb una voluntat de superació en tots els àmbits de la vida com era el seu tarannà, el final del camí l’hi ha arribat sobtadament. Que descansi en pau.

Com podreu entendre la meva amistat amb ell era molt forta, no tan sols ens coneixíem de les caminades, la meva amistat amb ell ja la compartíem en la vida laboral, perquè durant uns anys treballàvem a la mateixa empresa, i a més a més no era una relació de companys, puix que també diguem que era el meu ajudant durant moltes hores del torn de la feina per diferents motius. En definitiva que la nostra relació ve de més de trenta anys enrere, i per això ja us podeu imaginar que com tota persona hem compartit moments dolços i altres de no tant, però al cap i la fi, tot plegat és el que forja una bona amistat que ens ha unit molt temps. El Ramon, el qui l’ha tractat, ja sap que era una bona persona, tota bonhomia, amb un caràcter alegre, sociable, afectuós, i tots els adjectiu bons que vulgueu, perquè la seva paciència induïa a deixar en segon terme algun defecte que com tota persona humana podem tenir, però, com és evident sense cap mena de rellevància, ja que tot el positiu imperava en el seu dia a dia.

He tardat uns dies a fer aquest petit reconeixement al meu amic, per dues raons. La primera perquè soc humà i m’ha deixat molt tocat, ja en sabeu els motius, i la segona perquè ni tan sols el vaig poder acomiadar, pel fet que l’últim dia que vaig estar amb ell va ser el dia u de maig a la tarda a la residència, en la que vàrem fer unes partides al dominó, que l’hi agradava de jugar, i el dijous em va sortir la Covid, per la qual cosa obligatòriament i per respecte a les persones del meu entorn vaig haver de confinar-me i em va privar de com he dit, acompanyar-lo en l’últim viatge, el meu pensament mai ha deixat d’estar amb ell i amb la seva muller la Raimunda, amb la que també m’uneix una gran amistat.

No m’allargo més amb anècdotes, el que vull és deixar constància del reconeixement que es mereixia, que vàrem estar a punt de fer perquè ho preparàvem per a l’aniversari dels noranta-cinc anys que va complir el mes de gener, però l’incident de l’ictus ho va posposar, i per tant, no l’hi hem pogut fer en vida. El grup de caminadors, l’hi agraïm el que ens ha ensenyat, el llegat que ens ha deixat durant els anys que ell ha estat al capdavant, amb el seu pas pel nivell de les caminades llargues, més endavant les mitjanes i finalment amb les caminades curtes. Amb els centenars de persones que han passat durant els catorze anys de caminades, i en els diferents nivells, ja us podeu imaginar que la seva relació social ha estat immensa, el seu record sempre restarà amb nosaltres, les persones que compartim caminades, les que les han compartit, i que per raons diverses ara no poden, i, per les que ens precediran, perquè per alguna cosa n’ha estat uns dels impulsors de posar en marxa l’hàbit saludable del fet de caminar, de compartir-ho amb la natura, i gaudir-la com ens ha ensenyat, amb respecte i admiració, sempre quedarà escrit a la història i amb ella el seu record ben present.

Acabo amb un petit recull de fotografies de diferents anys de les caminades: