LES MEVES EXPERIÈNCIES: A la Cantina de Monistrolet

A punt d’encetar les vacances de la setmana santa, seguint el programa de caminades saludables previst per aquest mes d’abril, per primera vegada aquest any vàrem anar ahir divendres a la Cantina de Monistrolet. Un antic restaurant que avui dia no hi ha activitat com a tal.

Ho vàrem compartir deu persones del grup de les caminades saludables del Cap i l’Associació de veïns del barri de la Sagrada Família, i ho vàrem fer d’aquesta manera: Amb cotxe ens desplacem fins a la Torre Lluvià, aquest és el punt d’inici de la caminada anant a Cal Cuques, i, després de fer el petit tram que queda de la via Romana que convergeix amb el pont que per sota hi passa la via del tren de Lleida, per la dreta hem fet la pujada que mena a la pista de la Morera, en el nostre cas la deixem per seguir un corriol preciós que ens permet sempre recta arribar a un altre pont, que ara sí que el travessem per baixar a la llera de la riera de Rajadell, continuem per la dreta i fem el corriol fressat fins que arribem a la passera de la riera de Rajadell. Ara tenim per davant una pista ampla que puja, l’anem fent i gaudint d’unes vistes de la Casa modernista de la Noguera, o Can Gallifa com també és coneguda, si seguiu aquest enllaç, en podeu saber més sobre aquesta obra tan valuosa i dels seus orígens: Mas Noguera o Cal Gallifa

Continuant amb la caminada arribem al pont que hi passa la via del tren per sobre, nosaltres passem per sota, agafem el corriol de l’esquerre i seguint la llera de la riera, arribem a la presa de la Noguera, que hi anem a donar una ullada. Retornem al camí que hem deixat, per anar a travessar la riera, fer cinquanta metres de pujada i travessar la via del tren per atansar-nos a la font del Rector. Un volt l’hem fruit, anem a veure la torre de l’impressionant Molí. Continuem baixant uns vuit o nou-cents metres i arribem a un senyal que ens orienta per anar fent via acompanyats d’una quantitat important de nogueres, i, arribar a la Font del Marc. Vista la font, ja encarem la pista per arribar definitivament a l’objectiu d’avui, com ja he citat abans el fet que anys enrere havia estat un restaurant, arribem doncs a La Cantina de Monistrolet, però sí que hi habiten persones, que ens han permès de fer-hi el descans i aprofitar per fer un petit mos.

Hem reprès la caminada anant a la pista de Can Planell, que hi havia hagut un berenador conegut amb aquest nom, però que avui dia tampoc està en actiu. La Pista ara està asfaltada alguns quilòmetres i en acabar l’asfalt, comença un encimentat dels especials pels temps de fred perquè les glaçades no malmetin el camí. Això és poc menys de mitja hora, o sigui un parell de quilòmetres, i arribem a l’entrada de la Mina, la veta d’aigua que nodreix tot aquell entorn, a tocar, hi ha els dipòsits de la mina propietat de Cal Gallifa, construcció de l’època modernista, que com podeu entendre els hem anat a visitar. Satisfeta la curiositat continuem fent via per tornar a la pista encimentada que mena a Can Servitge, o si voleu també a la urbanització de Sant Salvador de Vallformosa, sempre ens estem movent pel terme municipal de Rajadell.

Una vegada arribem al cim continuem recta, deixem la carretera per entrar a la pista de terra, des d’on gaudim d’unes vistes impressionants de la Noguera, de Monistrolet amb l’ermita de Santa Maria, al fons Manresa, amb el Collbaix despuntant, és una sortida per gaudir molt de tot el que ens ofereix, tot això ho fem vorejant la urbanització que ja he citat, sempre recta, fins que arribem a convergir amb una pista que mena a la font de la Girada, hi ha un dipòsit d’emergència en el que hi ha peixos de color vermell que hi viuen. Anem fent via ara baixant per corriols molt amables, i convergim amb el que mena al torrent de l’Infern, que el travessem i som a la font de l’Arrel, que no passem de llarg, evidentment fem una parada per gaudir del lloc i per hidratar-nos que en aquest bon temps de calor va bé. Estem gairebé arribant al final, ja que ens dirigim al bosc del Suanya per un corriol que en arribar a la carretera al cap d’uns tres-cents metres el veiem a la nostra esquerra ben fressat, novament és un tram de la caminada molt agraït, anem fent via i uns metres abans del bosc del Suanya, hem de fer la carretera que hem deixat fa una estona, però que amb cent metres més ja som al bosc i travessem la riera de Rajadell pel pont, continuem per l’esquerre a la pista ampla del meandre de la riera de Rajadell fins a trobar el corriol que veurem a la dreta nostra, que puja als plans de Cal Cuques. Ara refent la pista de l’anada ens atansem de nou a la Torre Lluvià. Com podeu veure una caminada circular molt preciosa, és una de les moltes variants que es poden dur a terme en l’entorn de la riera de Rajadell, una caminada que es gaudeix d’algunes construccions de l’època modernista, de la riera quan hi ha corrent d’aigua, d’unes quantes fonts i d’unes vistes de privilegi.

En aquesta ocasió hi deixo dos enllaços més per si desitgeu saber més de tot el que he comentat, totes les webs són interactives: La ruta modernista d'Ignasi Oms i Ponsa --- Tot passejant ---

Per acabar hi deixo la traça que el company Mario ha gravat amb molta cura i la podeu descarregar i seguir, si us encoratja la descripció de la caminada i us animeu a fer-la algun dia. Crec que no us decebrà, jo la recomano, i si la feu en època de tardor o primavera potser és millor, ho dic pel cabal d’aigua de la riera sobretot: Torre Lluvià - La Cantina i les Fonts